Arxiu d'etiquetes: 1919

Galceran i Granés, Artur

Deixa un comentari

(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)

Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.

Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).

Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.

Fusté i Ara, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1919 – 1966)

Antropòleg. Membre del Laboratori d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc.

Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966).

Forgas i Frígola, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 29 setembre 1862 – Barcelona, 10 febrer 1932)

Diputat i senador. Fou comissari reial d’agricultura i foment.

El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.

Folguera i Poal, Joaquim

6 Respostes

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 25 octubre 1893 – Barcelona, 23 febrer 1919)

Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d’una greu malaltia va haver d’abandonar els estudis d’enginyeria.

Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l’avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions.

Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

Amb J.M. López-Picó va fundar la publicació “La Revista” (1915).

Figueres, Unió Esportiva

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1919 – )

(UEF)  Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol.

El seu primer equip ha arribat a jugar darrerament la promoció d’ascens a la primera divisió espanyola.

Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes blaves i blanques i pantaló blau.

Enllaç web: Unió Esportiva Figueres

Ferrocarrils Catalans, Companyia General dels

12 Respostes

(Catalunya, 1919 – 1976)

Societat. Formada per la fusió de les del Ferrocarril Central Català, del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i dels Camins de Ferro del Nord-Est d’Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell, companyia que construí i explotà des del 1892 la línia d’Igualada a Martorell.

Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d’Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d’Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926.

La línia de Manresa a Olvan–Berga (clausurada el 1974) fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà (clausurada el 1972).

Ferrocarril Central Català

1 Resposta

(Catalunya, 1892 – 1919)

(o Ferrocarril Econòmic d’Igualada a Martorell)  Societat creada per a construir i explotar la concessió de la línia d’Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892.

El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

Ferrándiz i Castells, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 desembre 1919 – 15 agost 1997)

Dibuixant i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l’àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l’execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d’actituds dolces i alegres.

Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d’Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d’El Pessebre.

Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).

Ferran i de Rocabruna, Pere Enric de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – Brussel·les, Bèlgica, desembre 1919)

Músic. Deixeble de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera.

És autor de notables obres simfòniques, obres escèniques (Las bodas de Camacho (1903), La cegueta, Les amants de Palerme i Rossinyol) i l’opereta Barnum.

Residí a Brussel·les fins a la seva mort i hi estrenà amb èxit l’obra Sair Confidentiel (1913).

Harmonitzà cançons populars catalanes, l’Andante Elegíaco (1902) i Primavera (1914).

Federació Patronal de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1919 – 1923)

Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT.

Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors.

Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l’octubre de 1919, i al cap d’un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors.

Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d’una política repressiva contra el sindicalisme obrer.

Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l’ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923.