Arxiu d'etiquetes: 1919

Vignau i Ballester, Vicent

(València, 7 juny 1834 – Madrid, 30 octubre 1919)

Arxiver i erudit. Crític d’art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història.

València Club de Futbol

(València, 18 març 1919 – )

Entitat esportiva. August Milego i Díaz en fou el primer president i el d’Algirós el primer camp de joc fins que, el 1923, fou inaugurat el de Mestalla, batejat oficialment amb el nom d’un dels seus presidents, Lluís Casanova.

Des del 1928 el València C.F. ha integrat sempre el grup d’equips capdavanters del futbol espanyol; aquest mateix any arribà a les semifinals del campionat d’Espanya, competició que, posteriorment, fou coneguda com a copa. Al final de la temporada 1930-31, assolí l’ascens definitiu a la primera divisió, en la qual s’ha mantingut des de llavors, a excepció de la temporada 1986-87, en què jugà a segona divisió.

Sota la presidència de Lluís Casanova assolí la seva millor època esportiva. Ha guanyat quatre lligues (1942, 1944, 1947 i 1971), set copes del rei o copes d’Espanya, dues copes de Fires, una Recopa (1980) i una Supercopa Europea (1981).

Enllaç web: València Club de Futbol

Solidaridad Obrera -València-

(València, març 1919 – Alcoi, Alcoià, 17 juliol 1936)

Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra.

Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona (maig 1922 – 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director.

Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931, 1933 i 1935).

Societat Castellonenca de Cultura

(Castelló de la Plana, 1919 – )

Entitat. Fundada per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc. Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló.

Des de la fundació fins a la guerra civil aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

El “Boletín” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites valencianes més importants. Cal afegir-hi més de 200 títols entre llibres i opuscles.

Enllaç web: Societat Castellonenca de Cultura

Sitges i Grifoll, Joan Blai

(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)

Historiador. Director general de duanes.

Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

Sánchez i Mercader, Trinitat

(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)

Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.

És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).

Rubert i Mollà, Manuel

(Alacant, 16 agost 1869 – 4 abril 1919)

Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà.

Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic.

Rivera i Bagur, Miquel

(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)

Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.

Fou un reconegut representant de la pintura naïf.

Ramos i Pérez, Vicent

(Guardamar del Segura, Baix Segura, 7 setembre 1919 – 2 juny 2011)

Poeta, historiador i assagista. Doctor en filosofia, ha estat un promotor cultural, sobretot de la poesia i de la història. Ha cercat una fórmula de “literatura alacantina”, sense distinció d’idiomes.

Ha publicat poesies en castellà i diversos llibres d’història: La villa y el castillo de Guadalest (1963), Literatura alicantina, 1839-1939 (1966), Literatura alicantina de la postguerra (1967), La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-74), Historia parlamentaria, política y obrera de Alicante (1988-92), Pancatalanismo entre valencianos (1988) i Alicante en el franquismo: historia y memoria (1994).

Garau i Canyelles, Pere

(Illes Balears, 1860 – 1919)

Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.

Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.