(Roma, Itàlia, 1 octubre 1884 – València, 12 setembre 1916)
Pintor. Anomenat Peppino. Fill de Marià Benlliure i Gil. Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels seus apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís: Via del cardenal Merrydel Val (Museu de Belles Arts de València).
Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915).
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 – 3 agost 2009)
Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina.
És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers (1955-66) i del monument als bombers de Barcelona (1967).
Ha guanyat diversos premis.
(València, vers 1855 – després 1916)
Pintor. Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València.
Participà a les exposicions de belles arts de Madrid dels anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888.
És representat al Museu de Belles Arts de València.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1916 – ? )
Escriptor. Linotipista de professió. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor de la novel·la La casa de los cuatro vientos, editada a Alcalá de Henares en 1967.
(Sabadell, Vallès Occidental, 23 març 1916 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 22 setembre 1980)
Pintor. Fou deixeble d’Olivet i Legarès, i en acabar els estudis va fer de professor.
Féu la seva primera exposició als 16 anys i després de la guerra civil va exposar principalment a Sabadell, i a d’altres ciutats de Catalunya, de l’estat i a l’estranger.
Ha destacat com a paisatgista, especialitat en la qual el 1952 guanyà el premi Josep Masriera.
(Barcelona, 1916 – segle XX)
Escriptor. De les seves obres teatrals, han estat publicades les comèdies La tia de Sitges (1959), Magnèsia (1960) i Secretari privat (1961).
(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)
Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.
(Barcelona, 1916 – 1940)
Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria.
Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” (1951).
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
Dades dels Països Catalans 