Arxiu d'etiquetes: 1914

Freixenet SA

1 Resposta

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, inici segle XX – )

Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos.

A mitjan dècada del 1980 començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida en una de les primeres empreses del sector a l’estat espanyol.

Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).

Cirici i Pellicer, Alexandre

8 Respostes

(Barcelona, 24 juny 1914 – 10 gener 1983)

Tractadista i crític d’art i escriptor. Ultra la seva tasca com a tècnic artístic de publicitat, decorador, figurinista i la seva dedicació a la pintura (dècada de 1940), excel·lí com a crític i orientador de l’art contemporani català. Professor (1970) i catedràtic de sociologia de l’art a la Universitat de Barcelona (1981), organitzà el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960).

Es destacà com a crític d’art, amb nombroses publicacions sobre l’art i els artistes dels Països Catalans (El arte modernista catalán, 1951; L’arquitectura catalana, 1955; L’escultura catalana, 1957; La pintura catalana, 1959; Art i Societat, 1964; Ceràmica catalana, 1977; L’art gòtic català, segles XIII-XIV, 1979; L’art gòtic català, segles XV-XVI, 1979)-

Però destaquen especialment les seves obres sobre l’art del segle XX: Picasso antes de Picasso (1946), El arte modernista catalán (1951), Tàpies i la transverberació (1954), Cuixart (1960), L’art català contemporani (1970), Tàpies, testimoni del silenci (1970), Miró llegit (1970), Viladecans (1975), Museus d’art catalans (1982), amb fotografies de R. Manent. La seva autoritat, en gran part exercida des de la crítica en publicacions periòdiques, tingué un gran pes en l’evolució dels corrents artístics a Catalunya.

També publicà el llibre de poesia Muntanya única (1947); els llibres de memòries: Nen, no t’enfilis (1972), Temps barrat (premi Josep Pla 1972), A cor batent (1976), Les hores clares (1977); dos llibres de visions barcelonines, amb il·lustracions d’Aurora Altisent; la guia Barcelona pam a pam (1971), i juntament amb A. Mercè i Varela, Més que un club (1975).

Afiliat al PSC fou elegit senador per Barcelona (1977, 1979, 1982) i diputat al Parlament Europeu, on defensà una proposta sobre les llengües minoritàries, que fou aprovada, i president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.

La seva germana Maria Cirici i Pellicer  (Barcelona, 1911 – 2001) fou pintora. Ha conreat el paisatge i la pintura mural.

Fou el pare de l’arquitecte Cristian Cirici i Alomar.

Capell i Hernández, Josep

Deixa un comentari

(Almacelles, Segrià, 3 novembre 1914 – Barcelona, 15 agost 1994)

Pianista i compositor. Inicià els estudis de música als sis anys. Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona. Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor. S’incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director.

Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen sengles primers premis en el concurs “Joaquim Serra” de RNE (1982 i 1984), per les seves sardanes Amor meu i Impetuosa. També assolí una gran popularitat entre els sardanistes amb títols com ara La meva saltirona o Sardanes a Mollerussa.

Busquets i Ódena, Josep

Deixa un comentari

(Fontscaldes, Valls, Alt Camp, 14 juny 1914 – Barcelona, 11 gener 1998)

Escultor. Estudià a l’escola de pintura i escultura de Tarragona sota la direcció de Joan Rebull i exposà per primera vegada l’any 1943. No obstant això, la major part de la seva obra la realitzà per encàrrec.

D’entre la producció religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esglésies vallenques. És igualment l’autor de monuments, com ara el dedicat als Xiquets de Valls (1969).

El seu estil personal, influït per l’obra de Manolo Hugué, arrenca del noucentisme tardà bé que ha tendit vers una suau estilització.

Ha estat un dels principals impulsors del Museu de la Ciutat de Valls i conreà la temàtica femenina en escultures de petit format.

Biblioteca de Catalunya

41 Respostes

(Barcelona, 28 maig 1914 – )

Biblioteca pública. Creada per a la consulta i la recerca per l’Institut d’Estudis Catalans (1907) com a Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat. Oberta al públic des de 1924 amb el nom actual, passà a les dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Dins un importantíssim fons bibliogràfic amb seccions especialitzades, conserva un gran nombre de manuscrits i incunables. Sota els règims de Primo de Rivera i en l’etapa franquista prengué el nom de Biblioteca Central de Catalunya i fou regida per la Diputació Provincial de Barcelona. Amb el reestabliment de la Generalitat i pels acords entre les institucions, passà a dependre d’un consorci.

Enllaç web:  Biblioteca de Catalunya

Albert i Corp, Esteve

Deixa un comentari

(Dosrius, Maresme, 4 febrer 1914 – Andorra la Vella, 10 octubre 1995)

Poeta i autor teatral. Tenia estudis eclesiàstics inacabats. Durant la guerra civil, fundà el Comitè de la Salut Pública, i després, participà activament en la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956.

Promotor d’espectacles. Poeta en Única amor (1945) i Petita vall (1946); va publicar breus monografies històriques sobre temes andorrans La vella Andorra vista per mossèn Cinto (1959) i del Maresme. Muntà el Pessebre vivent d’Engordany, el Retaule de Sant Ermengol i el Misteri de Sant Pere Urseal, en què van participar sovint actors improvisats, autènticament populars.

Altres obres: L’obra social i política de l’abat Oliba (1966), La Seu d’Urgell, portaveu, reducte i bressol d’una Gòtia frustrada (1967) i L’Empordà al temps visigòtic i l’Alta Edat Mitjana (1970). També publicà la monografia històrica Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons (1983; premi Vila de Perpinyà).