(València, 25 octubre 1848 – 17 març 1904)
Pintor. Catedràtic de paisatge a l’Acadèmia de Sant Carles (1891). Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona.
És representat, amb paisatges, la seva especialitat, al Museu de Belles Arts de València.
(Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904)
Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat.
És autor d’una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d’altres monografies sobre temes històrics locals.
(Castelló de la Plana, 19 setembre 1855 – 21 maig 1898)
Escultor. De família d’escultors, fou deixeble, a València (1874), de Modest Pastor i de l’Acadèmia de Sant Carles (1877-83). Conreà un realisme anecdòtic, aplicat a vegades a temes historicistes: en aquest sentit sobresurt la seva estàtua de Jaume I (1896), a Castelló de la Plana.
Sobresortí també com a retratista, i al Museu de Belles Arts de València hi ha el seu retrat del pintor Jacint Capuz (1886). Entre els seus deixebles figura, destacat, Josep Ortells. Participà amb èxit a exposicions oficials i fou premiat a Chicago (1893).
Fou germà seu Tomàs Viciano i Martí (Castelló de la Plana, 1852 – València, 1904) Escultor. Treballà amb el seu germà al taller que ambdós posaren a València.
(Palma de Mallorca, 1904 – 19 juny 1958)
Actor, músic i director teatral. Germà de Cristina. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí.
En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.
(València, 1904 – 1907)
Entitat cívica. Creada amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat, que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart. Formada per petits-burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians estava dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista.
En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà. Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana (1907), a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret. El seu òrgan de premsa era el butlletí quinzenal homònim.
El 1907 modificà el seu nom pel de Centre Regionalista Valentí, amb el designi d’intervenir en la política del País Valencià. El Centre, però, no tingué gaire transcendència.
(Palma de Mallorca, 1 agost 1896 – 1904)
Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí.
Substituí, de fet, “Las Baleares”, i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana.
(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)
Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.
Morí en un accident aeri.
(Palma de Mallorca, 1865 – 4 novembre 1904)
Poetessa. Germana de Joan. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l’edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905).
Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove.
(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)
Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.
Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.
Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.
(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)
Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.
Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).
També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.
Dades dels Països Catalans 