(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)
Historiador. Germà de Leopold.
Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).
(Catalunya Nord, 1901)
Escultura d’Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d’una terracotta el 1900 i fou realitzada l’any següent. Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta“.
N’hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda.
Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani.
(Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)
Historiador i escriptor. Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor.
Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada… (1945), sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al segle XIX.
És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1901)
Gravador. Gaudí de justa fama per la perfecció del seus treballs.
(Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)
Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat.
Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).
(Manacor, Mallorca, 28 agost 1901 – Madrid, 10 abril 1958)
Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica.
Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Alberto Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).
(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)
Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.
(València, 1875 – 1901)
Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul “Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios”.
Fou comprat pel partit constitucional.
(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)
Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).
Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).
La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.
(València, 1708 – 1901)
Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.
Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.
Dades dels Països Catalans 