(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)
Historiador. Germà de Leopold.
Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).
(Catalunya Nord, 1901)
Escultura d’Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d’una terracotta el 1900 i fou realitzada l’any següent. Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta“.
N’hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda.
Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani.
(Alcoi, Alcoià, 19 desembre 1834 – París, França, 27 novembre 1901)
Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l’Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma.
Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l’esperit liberal: L’execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d’Amadeu I.
Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s’instal·là a París, on pintà L’afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra.
(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)
(o Jimeno) Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.
Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).
Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.
(Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)
Historiador i escriptor. Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor.
Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada… (1945), sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al segle XIX.
És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1901)
Gravador. Gaudí de justa fama per la perfecció del seus treballs.
(Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)
Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat.
Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).
(Manacor, Mallorca, 28 agost 1901 – Madrid, 10 abril 1958)
Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris “Informaciones” i “ABC” de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica.
Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Alberto Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).
(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)
Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.
(València, 1875 – 1901)
Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul “Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios”.
Fou comprat pel partit constitucional.
Dades dels Països Catalans 