Arxiu d'etiquetes: 1897

Ferrer i Parpal, Jaume

1 Resposta

(Maó, Menorca, 11 febrer 1817 – 25 octubre 1897)

Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d’haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d’on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic “Es Menurquí” (1891), del qual sortiren pocs números.

Escriví, amb la intenció d’introduir una ortografia fonètica per a ús exclusiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.

Ensenyat i Alemany, Josep

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca, 1897 – Palma de Mallorca, 1978)

Advocat i escriptor. Professor a l’escola normal de Balears.

Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a “El Día”-, ha publicat nombrosos assaigs d’història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català.

El 1966 presidí la Federació Balear d’Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.

Dama d’Elx, la

7 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó)

Bust femení ibèric, de pedra calcària porosa local. Obra cabdal d’art ibèric. Trobada el 4 d’agost de 1897 en el pujol de l’Alcúdia d’Elx.

Actualment es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, després d’haver estat al Museu del Louvre durant molt de temps, fou retornada i conservada al Museu del Prado fins al 1971 en que fou traslladada a la ubicació actual.

De mides una mica superiors a les naturals i amb vestigis clars de policromia, representa el cap i bust d’una dona, d’ulls ametllats i llavis perfilats, coberta de joies i amb un complicat pentinat, recorda l’arcaisme grec oriental, del qual es diferència per la majestuosa seriositat.

De datació incerta (segles -IV, -III, -II), algunes teories asseguren que és una falsificació del segle XIX.

Clapera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – 1961)

Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català.

Cervera i Cervera, Jacint Maria

2 Respostes

(Pedralba, Serrans, 12 octubre 1827 – Palma de Mallorca, 14 novembre 1897)

Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica.

De tornada fou arxipreste a Saragossa, d’on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife.

El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.

Blanc, Joan-Climent

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 octubre 1897 – París, França, 21 desembre 1982)

Militar de l’exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d’estat major general.

Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny (1944) i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi. Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental (1944).

El 1949 fou cap d’estat major de l’exèrcit francès. El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles.

Barber i Bas, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1864 – 1897)

Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.

La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.

Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.

Ballesteros i Meseguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)

Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).

És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).

Asenjo i Arozarena, Sal·lustià

1 Resposta

(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)

Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.

Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.

Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.

Aparici i Pascual, Juli

Deixa un comentari

(Russafa, València, 1 novembre 1865 – València, 30 maig 1897)

Torero. Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent.

Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil.

Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899.