Arxiu d'etiquetes: 1896

Estelrich i Artigues, Joan

12 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 20 gener 1896 – París, França, 20 juny 1958)

Escriptor i polític. Conferenciant, assagista, humanista i crític, és una de les figures més sobresortints que ha aportat Mallorca a la literatura catalana. Arrelat des de jove a Barcelona, dirigí els “Quaderns d’Estudi” (1918) i col·laborà a “La Revista” i a “La Veu de Catalunya”.

L’any 1919 fundà Expansió Catalana, entitat destinada a difondre a l’estranger la cultura catalana, tasca que aconseguí a través d’una estada a Portugal, del contacte amb els occitans, de la publicació de l’estudi Per a la valorització internacional de Catalunya (1920) i del panegíric Maragall laude (1922).

L’any 1923 fou director de la Fundació Bernat Metge, creada per Francesc Cambó, i per a la qual traduí una part del Discursos de Ciceró (1923) i el segon volum de la Història d’Alexandre el Gran de Quint Curci (1926).

Fruït dels seus treballs crítics sobre literatura és l’assaig Entre la vida i els llibres (1929) i els assaigs polítics La qüestió de les minories nacionals (1929), El moment polític (1930) i Catalunya endins (1930). Fou director de “La Veu de Catalunya” (1931) i de la revista “Occident” (1936-39), editada a París.

En els darrers anys de la seva vida canvià totalment de posició política i durant la dictadura obtingué el càrrec de delegat d’Espanya a la Unesco (1952-58). D’aquesta darrera època és el llibre Las profecías se cumplen.

Durruti Dumange, Buenaventura

6 Respostes

(Lleó, Castella, 14 juliol 1896 – Madrid, 20 novembre 1936)

Dirigent anarquista. A Barcelona fou el fundador, amb Francisco Ascaso, del grup anarquista Los Solidarios (1920). Incorporat a la FAI i a la CNT en proclamar-se la Segona República, va defensar, amb Ascaso i Garcia i Oliver, les tàctiques revolucionàries davant del gradualisme moderat de Ángel Pestaña i Joan Peiró.

Va donar suport, tanmateix, al no boicot de la CNT a les eleccions del 1936, que van donar el triomf al Front Popular. Va dirigir les forces anarquistes de Barcelona contra la insurrecció militar del 19 de juliol de 1936.

Fundador del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, va lluitar durant la guerra civil al front d’Aragó i va morir durant la defensa de Madrid.

Domingo i Sanjuán, Pere

1 Resposta

(Tarragona, 26 maig 1896 – Barcelona, 1 agost 1979)

Metge. Especialista en microbiologia, germà de Marcel·lí Domingo. Deixeble de Ramon Turró, treballà al Laboratori Municipal sobre qüestions de bacteriologia i anafilaxi. Fou professor adjunt d’higiene (1926) de la Facultat de Medicina, i el curs 1934-35 fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dirigí cursos de microbiologia i parasitologia al Laboratori Municipal i a la facultat. Fou tècnic de la Lluita Antipalúdica de la Mancomunitat, i el 1918 preparà la vacuna antituberculosa al Laboratori Municipal; col·laborà al servei d’Assistència Social dels Tuberculosos (1924). Fou cap dels Serveis Intercomarcals de Sanitat de la Generalitat.

El 1936 anà a Cuba, on fou director de la secció de febre tifoide del Laboratorio Nacional, professor de microbiologia a l’Instituto Finlay i creador de l’Instituto Nacional BCG, i fou designat expert en tuberculosi de l’OMS. Presidí la Societat Catalana de Biologia, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Andreu i Lasserre, Josep

11 Respostes

(Cubelles, Garraf, 23 abril 1896 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 26 juliol 1983)

“Charlie Rivel“  Pallasso. Fill de Pere Andreu i Pausas. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama.

Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina.

El seu tipus d’august, basat en un gran domini del gest i l’actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema.

Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l’especialitat de clown, on rep la Medalla d’Or de l’Académia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball.

En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.

Fou el pare de la artista de circ Paulina Andreu i Busto.

Alavedra i Segurañas, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 31 maig 1896 – 3 novembre 1981)

Escriptor i polític. Fou secretari del president de la Generalitat Francesc Macià i del seu successor Lluís Companys, fins al 1934.

Redactà els textos de l’emissió radiofònica El fet del dia, del 1934 al 1936, que esdevingué molt popular. Director de la Institució del Teatre (1933-39), representà Catalunya als Congressos Internacionals de Teatre de París (1937) i Londres (1938).

Autor del Poema del Pessebre (1948), del qual Pau Casals ha fet l’oratori El Pessebre. Posteriorment publicà Tossa (1954), l’important biografia Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968), L’extraordinària vida de Pau Casals (1969) i El fet del dia. D’ahir i d’avui (1970, que aplega la majoria d’articles que constituïen la primera edició de 1935 i d’altres d’aparició recent), Pelegrins a Montserrat (1971), i l’assaig biogràfic Conxita Badia, una vida d’artista (1975). Cal destacar les seves traduccions d’obres de Goethe (Les desventures del jove Werther), Schnitzler i Remarque (Res de nou a l’oest).

Fou el pare del polític Macià Alavedra i Moner.