(Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908)
Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne.
És autor d’una Misa solemne, d’una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda.
(Altstätten, Suïssa, 1880 – Barcelona, 1961)
Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d’arpa del Conservatori de Ginebra.
Escriví peces per a arpa i publicà el Méthode d’exercices pour la harpe, que ha estat molt difosa.
(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)
Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).
Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).
(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)
Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.
Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.
Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.
Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.
(Reus, Baix Camp, 1816 – 1880)
Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch.
Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d’Urgell.
Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843).
En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d’Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).
(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)
Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.
Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.
Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.
El seu germà fou:
Pere Milà i Pi (Barcelona, 1838 – 1880) Industrial.
Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.
Fou el pare de Pere Milà i Camps.
(Vilac, Vall d’Aran, 1813 – Barcelona, 1880)
Pedagog. Fou mestre d’escola a Vilac, professor de l’Escola Normal de Tarragona i mestre de l’Escola Superior de Cervera.
A partir del 1849 fou professor de ciències naturals i d’agricultura a l’Escola Normal de Barcelona i, des del 1858 al 1879, director de la de Lleida.
Va escriure diverses obres de caràcter pedagògic.
(Barcelona, 1866 – 1880)
Revista especialitzada en numismàtica. N’aparegueren cinc volums i solia constar d’uns 300 pàgines amb il·lustracions.
És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l’estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes.
Tingué col·laboradors tan destacats com Celestí Pujol i Camps, el mateix Àlvar Campaner, V. Vázquez Queipo, Joan Cabré i Aguiló, A. Heiss, Artur Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d’altres.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1880 – Barcelona, 1960)
Escriptor. Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal.
En poesia publicà La corona anyal (1924), Musa popular (1928) i De cara a mar (1930), i en teatre, Soledats! (1917), i estrenà Imma (1950).
(Lleida, 1880 – Barcelona, 1932)
Pintor. Amplià estudis a París i a Venècia i s’especialitzà en la pintura d’interiors.
Fou influït per l’impressionisme.
Féu un plafó sobre Poblet per al Saló de Sant Jordi de la diputació de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 