Arxiu d'etiquetes: 1880

Villalonga i Escalada, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)

Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

Villalobos i Febrer, Àngel de

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1808 – Madrid, 26 març 1880)

Publicista i financer. Defensà les doctrines proteccionistes. Figurà entre els impulsors del ferrocarril Barcelona–Mataró, el primer del país.

Dirigí, des de la seva fundació el 1849, el periòdic “El Bien Público” i fundà la revista “La Razón Española”.

Societat Arqueològica Lul·liana

7 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1880 – )

(SAL)  Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l’objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte.

La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca.

Edita des del 1885 el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

Serret i Comín, Nicasi

Deixa un comentari

(València, 13 desembre 1849 – 7 juliol 1880)

Pintor. Féu la carrera d’arquitecte. Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès, a València, i de Domenico Morelli, a Roma.

Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca (adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid), obra influïda per Emili Sala i E. Rosales.

Salazar i Navarro, Rodolf

Deixa un comentari

(Alacant, 25 abril 1880 – 14 desembre 1937)

Escriptor. Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari “ABC” (1918), del qual fou cap de redacció (1929); féu crítica teatral a “Blanco y Negro”. Col·laborà a publicacions literàries alacantines.

Publicà, com a poeta, Ecos del alma (1901), Arpa sonora (1912) i, per al teatre, Náufragos de vida (1918), comèdia amb música de Rafael Campos de Loma. En català publicà una novel·la curta, costumista: Remediets i Frasquiteta (1902).

Salas i Sureda, Manuel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1880 – 23 febrer 1942)

Industrial. De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina.

Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics. Intervingué (1933-34) en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma.

Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Fou regidor de l’ajuntament de Palma (1909-13) i diputat provincial (1919-22).

Revista de Valencia

3 Respostes

(València, 1 novembre 1880 – desembre 1883)

Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l’època.

Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres.

Renaudin, Alfred

1 Resposta

(Perpinyà, 1854 – 1880)

Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.

Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.

Quint-Zaforteza i Togores, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)

Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).

El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965)  Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.

Galiana i Folqués, Miquel

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)

Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.

Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).