Arxiu d'etiquetes: 1875

Borràs i Abella, Vicent

2 Respostes

(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)

Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.

El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.

Fou germà seu, Gabriel Borràs i Abella  (València, 1875 – Madrid, 1943)  Escultor. És autor d’un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.

Bordas i Munt, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 3 maig 1798 – 1875)

Professor d’idiomes.

És autor de Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833), Arte de hablar bien el francés (1848), El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857).

Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839) i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846).

Blasi i Vallespinosa, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)

Industrial, escriptor i excursionista.

Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).

Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

Barrillón i Polina, Lluís

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 9 maig 1875 – Barcelona, 1931)

Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell.

Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants.

Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.

Artís i Balaguer, Josep

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)

Historiador del teatre i periodista. Germà d’Avel·lí. Col·laborà a “La Publicidad” i “El Día Gráfico”.

Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d’aficionats, sobre les “Passions” i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu.

Fou el pare d’Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.

Aranguren Roldán, José

1 Resposta

(Ferrol, Galícia, 1875 – Barcelona, 22 abril 1939)

General. Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat.

La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat.

Més tard fou comandant militar de València.

Fou afusellat pels franquistes al final de la Guerra Civil.

Anglora i Chaban, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 octubre 1832 – 15 gener 1875)

Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l’Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil.

Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d’altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català.

La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.

Amat i Esteve, Andreu

Deixa un comentari

(Tarragona, 1827 – Barcelona, 1875)

Sainetista. Desenrotllà les seves activitats a Barcelona i escriví també peces curtes per al teatre d’ombres xineses, l’argument de les quals s’inspirava sovint en temes d’arrels populars.

Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors el 1862 consta només per lo sainetista A. A. i E., hom pot atribuir-li’n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena, on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges.

Ainaud i Sánchez, Enric

4 Respostes

(Alacant, 7 abril 1875 – Barcelona, 26 abril 1958)

Violinista. Germà de Josep i de Manuel. Director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona. El 1905 fundà i dirigí una acadèmia de música del seu nom.

És autor d’algunes composicions i d’un mètode de violí.

Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona

1 Resposta

(Barcelona, 1875 – segle XIX)

Institució. Desenvolupà les seves activitats el darrer quart del segle XIX. El seu portaveu era l’”Enciclopedia Médico-Farmacéutica”.

Fou una de les pioneres de la creació dels col·legis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país, d’aleshores.

El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà.