(Maó, Menorca, 1850 – 1873)
Compositor. Malgrat la seva curta vida, tingué una carrera musical ben prometedora.
És autor de l’òpera Julieta i Romeo, estrenada el 1871.
Mercadal i Pons, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1873
Martínez i Ruiz, Josep
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 8 juny 1873 – Madrid, 2 març 1967)
“Azorín“ Escriptor. De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit; sempre tingué -ho ha escrit- consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans. Estudià dret a València, on s’inicià en les lletres, col·laborà en periòdics republicans i escriví opuscles sobre temes literaris i socials: La crítica literaria en España (1893), Anarquistas literarios (1895).
El 1896 s’establí a Madrid, prengué part en la bohèmia literària, es relacionà amb certs sectors anarquistes i col·laborà en diversos diaris i revistes literàries de l’època. La seva novel·la La voluntad (1902) marca la seva maduresa literària i l’aparició del personatge d’Azorín, amb el qual s’identificà des d’aleshores. Amb les dues novel·les següents, Antonio Azorín (1903) i Las confesiones de un pequeño filósofo (1904), constitueixen, amb l’anterior, una lliure trilogia.
Altres obres seves són: Los pueblos (1905), La ruta de Don Quijote (1905), España (1909), Castilla (1912), Clásicos y modernos (1913), Al margen de los clásicos (1915), Don Juan (1922), Doña Inés (1925), Félix Vargas (1928), Superrealismo (1929), Pueblo (1930), El escritor (1941), María Fontán (1943), Salvadora de Olbena (1944), La isla sin aurora (1944).
La seva obra té un caire contemplatiu, preocupat per les coses quotidianes i aparentment insignificants, on recerca el seu tema principal: el temps, alhora repetit i mutable.
Era germà seu Amanci Martínez i Ruiz (Monòver, Vinalopó Mitjà, segle XIX – País Valencià, segle XX) Escriptor. És autor del llibre de proses dialectals Canyís i canyissaes.
Lazerme, Carles de
(Perpinyà, 1873 – Elna, Rosselló, 1936)
Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles VII de Borbó.
Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes (1937).
Fou col·laborador de publicacions com “La Tramontane”, “Le Roussillon” i “Le Coq Catalan”.
Iris del Pueblo, El
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1855 – 31 desembre 1873)
Periòdic republicà en castellà. El seu primer director fou Joaquim Fiol.
En la segona època, dirigit per Miquel Quetglas i Bauzà, fou òrgan del partit republicà federal de les Illes. Josep Valls i Joaquim Quetglas en foren col·laboradors regulars.
No s’alineà a favor dels federals intransigents i aquests feren aparèixer, el 1873, el periòdic denominat “El Cantón Balear”.
Fraisse, Francesc
(Rosselló, 1800 – Seta, Llenguadoc, 1873)
Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d’Escola Industrial.
Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
Estrada, Josep Maria
(València, segle XIX – Madrid, 1873)
Pintor. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid.
Conreà amb èxit el retrat, els temes històrics, segons el realisme anecdòtic que dominà al segle XIX, i la pintura de natures mortes que segueixen el model holandès del segle XVII.
Ciges i Aparicio, Manuel
(Énguera, Canal de Navarrés, 14 gener 1873 – Avila, Castella, 4 agost 1936)
Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d’Àvila.
La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d’El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc.
Pot considerar-se l’enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior.
Chauvet, Horaci
(Perpinyà, 3 juny 1873 – 30 agost 1962)
Historiador i periodista. Dirigí “La Veu del Canigó” i l'”Almanac Català-Rossellonès”.
És autor del recull poètic Tocs de guerra (1915), del volum de proses Colors del Rosselló (1952) i de l’obra teatral El rei dels avarassos.
Escriví també en francès alguns treballs d’estudi i divulgació, com Folklore du Roussillon (1943) i Histoire du Roussillon (1952, reedició de 1962).
Fou el pare de Lluís Chauvet.
Casasempere, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 1873 – 1942)
Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista.
Dirigí l’orquestra del Teatre Calderón.
Carbonell i Solés, Francesc
(Barcelona, 20 novembre 1873 – 9 febrer 1910)
Metge. Va estudiar medicina a Barcelona, on es doctorà el 1895. Fou metge auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu.
Publicà obres notables de caràcter professional, com Historia de la legislación sanitaria española, Condiciones higiénicas que han de reunir las escuelas destinadas a la primera enseñanza (1895), etc.
Fou soci de mèrit de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 