(València, 19 març 1867 – 1922)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.
Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.
(València, 27 octubre 1867 – 2 octubre 1930)
Novel·lista. Assolí gran popularitat com a novel·lista de fulletó.
De la seva obra cal esmentar El llanto de los pobres (1892), Sor Celeste o los mártires del corazón (1895), Las cadenas del pan o La hija del obrero (1896), El hijo de la obrera (vers 1908) i Los mártires del adulterio (vers 1909).
(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)
Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.
Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.
(Sedaví, Horta, 1867 – València, 1920)
Pintor. Sobresortí com a restaurador i com a autor d’obres d’inspiració religiosa.
(Castelló de la Plana, 20 novembre 1867 – Rocafort, Horta, 19 març 1943)
Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l’església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana.
Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del segle XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935).
(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)
Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).
El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.
Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.
(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.
Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.
(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)
Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.
Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.
(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)
Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.
Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.
Dades dels Països Catalans 