Arxiu d'etiquetes: 1867

Garnelo i Fillol, Isidor

1 Resposta

(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)

Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).

El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.

Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.

Garcia i Girona, Joaquim

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.

Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.

Fabra i Calduch, Rafael

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1867 – 20 desembre 1918)

Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló.

Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a “La Tribuna” castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l’opinió pública local.

Escrig i Martínez, Josep

2 Respostes

(Llíria, Camp de Túria, 2 març 1791 – 28 maig 1867)

Advocat i erudit, Jurisconsult de la casa d’Alba, fou empresonat per les seves idees liberals.

Escriví i publicà el Diccionario valenciano-castellano (1851), reeditat amb èxit, i ajudà els renaixentistes valencians en llur presa de consciència del fenomen de la llengua i de la cultura.

Despuig i Dameto, Joan

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1735 – 1813)

Fill de Ramon Despuig i Cotoner i germà de Antoni. Fou el quart comte de Montenegro i sisè de Montoro.

Carles IV de Borbó, el 1795, per la seva participació de la guerra de Portugal (guerra de les Taronges), li concedí tractament i honors de gran d’Espanya.

Fou el pare de Ramon Despuig i Safortesa, i de:

Joan Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1776 – 1853)  Sacerdot. Exercí diversos càrrecs públics i destacà com a entès en antiguitats i com a poeta en llengües clàssiques.

Maria Lluïsa Despuig i Safortesa  (Palma de Mallorca, 1777 – 1867)  Es casà amb l’hereu de la branca dita del Rellotge i, per mort (1848) sense fills i renúncia dels seus germans, traspassà als seus descendents els béns i títols de la seva línia de Mallorca.

Degouve de Nuncques, Guillaume

Deixa un comentari

(Monthermé, França, 1867 – Stavelot, Holanda, 1935)

Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02).

Els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Joaquim Mir i Trinxet de l’època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l’escola Pollencina.

La seva exposició del gener de 1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressò.

Darío, Rubén

1 Resposta

(Ciudad Darío, Nicaragua, 1867 – León, Nicaragua, 1916)

Poeta. Pseudònim de Félix Rubén García Sarmiento. Viatjà per Amèrica i Europa. A Barcelona es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors.

En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes.

El 1913, malalt i esgotat, es retirà a la cartoixa de Valldemossa, on escriví Mallorca de Oro i els poemes La Cartuja, Valldemossa i Danzas gimnesias. El 1914 anà a Barcelona i als EUA.

Chinchilla i Piqueras, Anastasi

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 abril 1801 – Sevilla, Andalusia, 15 març 1867)

Metge militar.

Autor d’Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Caimaris i Gacias, Felip

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 1791 – 1867)

Escriptor. Canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici. Religiós agustí. Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén. Perseguit per reialistes, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional. Fou nomenat ardiaca de la seu de Ciutadella el 1822.

Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal, de Miñano. És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca.