(Catalunya, segle XIX – )
Títol, concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1797 – l’Havana, Cuba, 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents.
Continua en la mateixa família.
(Girona, 1816 – 1860)
Frenòleg. Secundà l’ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia.
Col·laborà a “La Antorcha” i fou redactor del “Eco de la Frenología”, així com de la revista “La Madre de Família”.
És autor de diversos llibres de caràcter moral, d’una obra de química i d’algunes traduccions.
(Traiguera, Baix Maestrat, 19 febrer 1802 – Barcelona, 28 juny 1860)
Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828).
De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l’aparició del diccionari de Pompeu Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica.
Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850).
És també autor d’una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic.
(Barcelona, 10 maig 1860 – 29 setembre 1917)
Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l’arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita.
La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 31 març 1782 – Anyós, Andorra, 16 abril 1860)
Escriptor i dominicà. Fou un actiu col·laborador dels miquelets contra els francesos.
Anà a França després del 1835 i publicà Relació sobre la Vall d’Andorra (1838), versos en català i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari, un Compendi d’història d’Espanya (1839).
(Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)
Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona.
Visqué molt de temps a l’Equador, on fou comissari general de Quito.
Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).
(Catalunya, 1860 – 1863)
Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).
Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.
L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.
Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.
(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)
Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.
Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.
Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.
(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)
Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.
Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.
Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).
(Barcelona, 15 març 1860 – 17 juliol 1933)
Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la “Revista Literària” (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901).
Metge numerari de l’hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).
Dades dels Països Catalans 