Arxiu d'etiquetes: 1859

Vives i Liern -germans-

1 Resposta

Eren fills de l’arxiver Francesc Vives i Julià.

Francesc Vives i Liern  (València, 1859 – 1915)  Escriptor. Advocat (1880), pertangué al partit liberal, dirigí “El Liberal Valenciano” i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de València. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana. Publicà nombrosos poemes, en castellà, en periòdics valencians.

Vicent Vives i Liern  (València, 1862 – 1930)  Arxiver i erudit. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies.

Vives i Escudero, Antoni

Deixa un comentari

(Madrid, 4 febrer 1859 – 19 maig 1925)

Arabista, numismàtic i arqueòleg. Fill de menorquins, es formà a Maó. El ministeri d’instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España. Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards.

Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó.

Vilanova i Pizcueta, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(el Cabanyal, València, 1859 – 15 juny 1923)

Escriptor. Doctor en dret, col·laborà en diversos periòdics valencians.

Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud, Biografía de Juan de Juanes (1884), Historia de la universidad literaria de Valencia (1903) i Guía artística de Valencia (1905 i 1907).

Vich i Sastre, Josep Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1827 – Andratx, Mallorca, 1859)

Escriptor. Acabà la carrera de lleis a Madrid i col·laborà en la premsa mallorquina.

Publicà la novel·la La cruz del bosque (1857) i les narracions El canto de la lechuza i Vigilias del hogar (1858). Traduí al castellà les Balades de Tomàs Aguiló (1858).

Tous i Ferrer, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)

Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.

Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).

La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.

Sempere i Masià, Francesc

1 Resposta

(València, 1859 – 24 gener 1922)

Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.

Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.

La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).

Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.

Santonja i Cantó, Miquel

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 novembre 1859 – Madrid, 12 març 1940)

Compositor. Germà d’Antoni. Deixeble de R. Pasqual, amplià els coneixements musicals al conservatori de Madrid, on fou professor d’harmonia a partir del 1885.

Compongué unes trenta sarsueles, una Pavana de concert i altres obres.

Reig i Flores, Joan

1 Resposta

(València, 1859 – 1906)

Escriptor. Fill de Ferran Reig i Garcia. Advocat, col·laborà a “Valencia Ilustrada” i a “Las Provincias”.

Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII -fet en col·laboració amb Josep Martínez i Aloy– i una biografia de Martí de Viciana.

Gea i Martínez, Rufí

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1859 – 1920)

Historiador i escriptor. Fou cronista de la seva ciutat natal.

És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).

Gastú, Gauderic Andreu

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 27 novembre 1802 – Constantina, Algèria, 17 octubre 1859)

Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823).

Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59).

Fou l’oncle de Francesc Josep Gastú.