(Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)
Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d’exportació.
Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l’Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d’Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa.
Fundà una banca important.
(Palma de Mallorca, 15 agost 1857 – 31 desembre 1898)
Diari industrial, comercial i literari, en castellà. Dirigit pel seu propietari, Pere Josep Gelabert. Fou l’òrgan de la Unió Liberal i substituí “El Genio de la Libertad”.
Tingué breus interrupcions per problemes polítics.
Hi col·laboraren Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Bernat Calvet i altres escriptors balears.
(Maó, Menorca, 7 març 1779 – 23 gener 1857)
Metge i naturalista. Fill d’Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg.
És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l’aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia.
Fou el pare d’Andreu Hernández i Guasco.
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1839 – 19 agost 1857)
Periòdic de la tarda. Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés.
Òrgan del partit liberal progressista de Mallorca, que fou publicat amb diverses interrupcions.
Fou succeït pel diari “El Isleño”.
(Palma de Mallorca, 20 novembre 1770 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 7 gener 1857)
Periodista, poeta i libel·lista bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l’església de la qual féu construir.
Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’“Aurora Patriótica Mallorquina”, que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu “Diari de Buja”, que el convertí en personatge popular.
També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver.
És autor d’una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia.
També fundà el “Nou Diari de Buja” i la “Lluna Patriòtica Mallorquina”, periòdics antiliberals i d’un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d’aparèixer escrits en català.
(País Valencià, 1795 – 1857)
Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d’altres obres.
(Maó, Menorca, 1787 – 1857)
Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.
(València, 25 desembre 1857 – 23 febrer 1921)
Autor teatral. Fill d’Eduard Escalante i Mateu.
Autor de sainets segons l’estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l’estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics Salvador Giner (El roder) i Vicent Peydró i Díez (Plors i alegries, 1917).
(València, 1857 – 1858)
Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.
Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.
Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.
(València, 1857 – Argentina, 1896)
Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.
Dades dels Països Catalans 