(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)
Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.
Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.
(València, 1845 – 1915)
Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.
Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.
(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)
Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.
Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.
(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)
Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.
Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.
Animà també grups folklòrics.
(Palma de Mallorca, 1844 – 1845)
Periòdic en castellà. Redactat per Jaume Rullan i Muntaner. Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger.
Pere d’A. Peña i Marià Aguiló, entre d’altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n’hi traduí de lord Byron.
(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)
Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.
Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.
És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).
Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.
(Illes Balears, 1844 – 1845)
Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.
Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.
No arribà a l’any d’existència.
(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)
Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.
Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).
(València, 1845 – 1898)
Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.
(País Valencià, segle XVIII – segle XX)
Família d’escultors, iniciada pels germans:
Pere Bellver i Llop (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826) Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.
Francesc Bellver i Llop (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:
Dades dels Països Catalans 