Arxiu d'etiquetes: 1814

Lucindo, El

(València, 1814 – ? )

Periòdic absolutista. Editat a la impremta de Francesc Brusola, bé que alguns números foren reimpresos a diverses ciutats hispàniques.

N’era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent.

López i Enguídanos, Tomàs

(València, 21 desembre 1773 – Madrid, 5 octubre 1814)

Gravador. Germà de Josep. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806).

És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres.

Laporta i Tort, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 1814 – 1914)

Paperaire. Investigà per perfeccionar la indústria del paper de fumar establerta a Alcoi. El 1860 descobrí el tractament de càrrega mineral que permet al paper de fer una cendra blanca.

Fou el pare de Francesc Laporta i Valor.

Isern, Francesc

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)

Metge. Escriví algunes obres professionals.

Hédiger i Olivar, Victorí

(Maó, Menorca, 10 agost 1814 – Palma de Mallorca, 11 setembre 1880)

Militar. Parent d’Emili Hédiger i Olivar.

Fou governador militar de Menorca i de Mallorca.

Garcés de Marcilla i Llorens, Pere

(Castelló de la Plana, 1762 – Nimes, França, 1814)

Escriptor. Era baró d’Andilla.

Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l’anglès una biografia de Franklin.

Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d’exiliar-se.

Galiana i Folqués, Miquel

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)

Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.

Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria

(Requena, Plana d’Utiel, 4 juliol 1814 – València, 1894)

Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador.

En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877).

Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.

Evinent i Muntaner, Rafael

(Bunyola, Mallorca, 1726 – Palma de Mallorca, 1814)

Metge. Fou el primer censor de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca (1789). Catedràtic de la universitat mallorquina, corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, membre de la Societat Econòmica i de diverses corporacions científiques.

És autor de diverses obres professionals, com Proyecto de los hospitales, Instrucción sobre la máquina fumigatoria y el modo de socorrer a los muertos asfíticos (1779) i Manual de las operaciones de cirugía.

Divisió Mallorquina

(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)

Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.

El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.