Arxiu d'etiquetes: 1807

Cotoner i Sureda-Vivot, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1641 – 1737)

Fill de Francesc Cotoner i d’Olesa i germà de Marc Antoni.

Fou el fundador de l’única línia avui existent.

El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1807)  Regidor i militar. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou el pare de:

  • Josep Cotoner i Salas  (Palma de Mallorca, 1807 – segle XIX)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d’inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l’altar major de l’església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

Boïl -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Boïl  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.

Joan Tomàs Boïl  (València, segle XVIII – 1807)  Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.

Pere de Boïl  (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475)  Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.

Amèrigo i Morales, Ramon

Deixa un comentari

(Alacant, 1807 – 1884)

Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.

Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.

Galadies i de Mas, Manuel

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)

Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases.

Destacà també pels seus treballs de numismàtica.

Clausell i Llauger, Ramon

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Cambra de la Sumària

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, segle XV – 1807)

Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya i presidit pel lloctinent del gran canceller.

La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals.

Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.

Bouvij, Paul

Deixa un comentari

(Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)

Enginyer. S’exilià a Barcelona el 1835.

Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear.

És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867).

Andrés i Andrés, Marcel·lí

Deixa un comentari

(Vilafranca, Ports, 14 maig 1807 – Barcelona, 20 abril 1852)

Metge i naturalista. Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns.

Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de Àfrica, Cuba e Isla de Santa Elena.

Díaz de Valdés y García Argüelles, Pedro

Deixa un comentari

(Gijón, Astúries, 8 setembre 1740 – Barcelona, 15 novembre 1807)

Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d’Agramunt i canonge i provisor d’Urgell.

Partidari de la regeneració del clericat i de l’ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’Inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.

Dara i Zamora, Maria Lluïsa

Deixa un comentari

(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)

Baronessa de Purroi.

Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.