(Palma de Mallorca, 1749 – 1806)
Eclesiàstic. Tingué gran fama com a orador sagrat. Fou vicari general de Mallorca.
Escriví nombroses obres en llatí.
Colom, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1806
Casa Ferrandell, marquesat de
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
Camaron i Melià, Manuel
(Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806)
Pintor. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l’església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc Xavier Aspiroz.
Blat i Blat, Agustí
(València, 1806 – 1874)
Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.
Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).
Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.
Bertran de Lis i Ribes, Manuel
(València, 28 febrer 1806 – Segòvia, Castella, 29 juliol 1869)
Comerciant i polític. Germà de Fèlix. Junt amb el seu pare Vicent Bertran de Lis i Thomas, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos.
Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s’exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid.
A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d’estat (1851) i de governació (1851).
Barceló i Potgi, Onofre
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló i Pont de la Terra.
L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al blocatge de Gibraltar, a la conquesta de Menorca i al bombardeig d’Alger (1784), i fou ascendit a tinent de navili.
Manà el “Sant Blai” en les operacions navals contra la república francesa (1794) i fou ascendit a capità. Fou comandant de marina de Maó.
Aragon, Víctor
(Millars, Rosselló, 9 desembre 1806 – Montpeller, França, 10 juny 1886)
Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l’audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals.
És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.
Iglésias i España, Joan
(Barcelona, 1806 – Ponce, Puerto Rico, 1886)
Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l’exercici de la seva professió.
Fou degà del Col·legi de Metges de l’illa.
Figuerola i Agustí, Manuel de
Dorca i Parra, Francesc Xavier
(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
Dades dels Països Catalans 