Arxiu d'etiquetes: 1791

Caimaris i Gacias, Felip

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 1791 – 1867)

Escriptor. Canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici. Religiós agustí. Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén. Perseguit per reialistes, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional. Fou nomenat ardiaca de la seu de Ciutadella el 1822.

Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal, de Miñano. És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca.

Branchat, Vicent

Deixa un comentari

(València, vers 1735 – 31 maig 1791)

Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).

Aparici i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Lluçà i Casanoves, Isidre

1 Resposta

(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)

Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).

Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.

Foixà i de Comelles -germans-

1 Resposta

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Feliu i Centeno, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)

Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.

Escofet i de Roger, Francesc d’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1729 – 1791)

Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).

Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.

Bosch -varis bio-

1 Resposta

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Joan Bosch  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Llorac i de Moixó, Carles de

(Solivella, Conca de Barberà, 1681 – Viena, Àustria, 1762)

Militar. Fill dels barons de Solivella.

L’emperador Carles III de Catalunya li concedí el comtat de Llorac, que vengué durant la Guerra de Successió a la corona d’Espanya.

Fou el pare de Manuel de Llorac i Bertran  (Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, 1791)  Tresorer imperial (1765-91) i comte de Llorac.

Janer i de Gònima, Erasme de

1 Resposta

(Barcelona, 10 juny 1791 – 19 març 1862)

Comerciant. Nét d’Erasme de Gònima.

President de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (1821), membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País (1822), alcalde de Barcelona (1846) i un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851).

Fou el pare del polític carlí Josep Erasme de Janer i de Gironella.