(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1789)
Noble. Fou dibuixant i notable gravador. Escriví poemes en llatí i en català, així com un estudi genealògic de la seva família.
Vich, Antoni -noble, s. XVIII-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1789
Veny, Gabriel
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1789)
Frare carmelità. Era catedràtic de filosofia lul·liana a l’Estudi General de Mallorca. Fou provincial del seu orde en tres ocasions. Tingué fama com a orador sagrat.
És autor de diversos escrits.
Valero, Cristòfol
(Alboraia, Horta, segle XVIII – València, 1789)
Pintor i eclesiàstic. Té obres al Museu d’Art Modern de Madrid, a diverses esglésies valencianes i alguns retrats al palau arquebisbal de València.
Ricaudy, Louis Anselme Alphonse
(Sisteron, Provença, 4 juliol 1789 – Perpinyà, 16 febrer 1856)
Marí. Ingressà en la marina de guerra francesa (1801).
Participà en diverses accions per tot el món, i, en retirar-se (1851), s’establí a Perpinyà.
Fossà, Francesc de
(Perpinyà, 1726 – 1789)
Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.
Fos, Joaquim Manuel
(València, octubre 1730 – agost 1789)
Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.
Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.
Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.
Cova, marquesat de la
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma de Mallorca; més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
La seva neboda, segona titular, canvià (1806) la denominació per la de Casa Ferrandell.
Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto.
Consell Sobirà del Rosselló
(Perpinyà, 1660 – 1789)
Òrgan de justícia i de govern. Creat per Lluís XIV de França, amb plena jurisdicció sobre el comtat de Rosselló i la part del de Cerdanya incorporada a França pel tractat dels Pirineus (1659), en substitució del tribunal del governador.
Exercia una magistratura independent del poder central i era cort d’apel·lació de darrera instància. En principi, el president, els consellers i l’advocat general eren del país o barcelonins refugiats; només el procurador general era francès.
Fins el 1676, l’idioma utilitzat fou el català. Jutjava segons les Constitucions de Catalunya i els Costums de Perpinyà, protegia els interessos generals, vetllava per la moralitat pública, dirigia l’ensenyament, arma eficaç de francesització.
Dugué a terme amb particular rigor la repressió contra la resistència dels rossellonesos a acceptar el nou règim. Exercia, per tant, un poder polític similar al dels parlaments de les províncies franceses.
Persistí fins a la Revolució Francesa.
Concepció, comtat de la
(País Valencià, segle XVIII)
Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l’audiència de València.
Albranca
Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila.
Dades dels Països Catalans 