Arxiu d'etiquetes: 1767

Costa, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)

Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.

El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.

Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.

En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.

Collado -varis bio-

5 Respostes

Joan Collado  (València, 1731 – 1767)  Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.

Lluís Collado  (València, segle XVI)  Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.

Lluís Collado  (País Valencià, segle XVIII)  Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.

Capilla i Gil, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1767 – 1817)

Gravador. L’any 1812 fou nomenat director d’estudis de l’Acadèmia de Sant Carles.

Deixà obres notables.

Cànaves, Mateu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)

Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.

Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.

Campomar, Domènec

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)

Paleògraf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca.

Escriví un Método para… leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.

Alzina, Joan -impressor-

2 Respostes

(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)

Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.

Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.

Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.

A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.

Fou el pare de Joan Baptista Alzina.

Albornós i Tàpies, Pere

Deixa un comentari

(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)

Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.

Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.

Avilés e Iturbide, José de

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 1683 – Madrid, 1767)

Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V de Borbó a Catalunya. El 1761 li fou concedit el títol de marquès d’Avilés.

És autor d’un important tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725).

Fou el pare de José Miguel i de Gabriel de Avilés y del Fierro.

Betlem, col·legi de -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, 1544 – 1767)

Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.

Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.

Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.

L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.