Arxiu d'etiquetes: 1762

Villafanye i Andreu -germans-

Deixa un comentari

Antolí Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1762 – Madrid ?, segle XVIII)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid. Treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat.

Dídac Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1765 – Granada ?, Andalusia, segle XVIII)  Advocat. Treballà a la chancillería de Granada.

Manuel Villafanye i Andreu  (Castelló de la Plana, 1768 – València ?, segle XIX)  Advocat i polític. Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis.

Vallès i Vega, Faust

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1762 – València, 1827)

Astrònom. Dedicat a l’estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d’obres estrangeres i col·leccions de minerals, vegetals i animals. Fou baró de La Puebla.

Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia (1802) i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año (1804).

Tomàs i Rotger, Francesc

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)

Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).

Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.

Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.

Siscar i Siscar, Francesc

2 Respostes

(Oliva, Safor, 1 març 1762 – Madrid, 9 març 1833)

Marí i matemàtic. Germà de Gabriel, ingressà a la marina (1778); es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis.

Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII de Borbó (1814-20 i 1823-33), si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra.

Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas… de a bordo (1791) i Tratado de artillería de marina (1829).

Simon i Delitala, Joan Francesc

3 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 1762 – 1819)

Teòleg i bibliòfil. Fill de Bartomeu Simon i germà de Domènec i de Mateu Lluís. Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia (1784). Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea (1787), protonotari apostòlic (1790), consultor canonista del rei Víctor Amadeu III (1793) i director del Col·legi dels Nobles, de Càller (1794).

Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència. Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies. Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme (1797).

Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una Descrizione della Grotta di Porto Conte. Publicà diverses memòries eclesiàstiques, oracions, epístoles, així com assaigs i apunts.

Rubí, Sebastià

1 Resposta

(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1762)

Frare dominicà i teòleg. Es remarcà per la seva oposició a les doctrines de Ramon Llull. Professà al convent de Sant Domènec de Mallorca, fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la universitat de Mallorca. El seu anti-lul·lisme fou causa que dita universitat li negués el títol de doctor.

És autor de dues obres: La verdad sin rebozo (1750) i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí i Catany.

Garcés de Marcilla i Llorens, Pere

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1762 – Nimes, França, 1814)

Escriptor. Era baró d’Andilla.

Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l’anglès una biografia de Franklin.

Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d’exiliar-se.

Galiana i Moltó, Antoni

Deixa un comentari

(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)

Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.

És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).

Fontanet, Montserrat

Deixa un comentari

(Lloret de Vistalegre, Mallorca, segle XVIII – Manacor, Mallorca, 1762)

Agricultor. Escriví el Llibre de l’art del corró (1747), inèdit. Introduí l’ús del corró dentat.

Benimeixís, marquesat de

1 Resposta

(Ribera Alta, segle XVIII – )

Títol, atorgat l’any 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.

La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo (marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.