Arxiu d'etiquetes: 1746

Despuig i Martínez de Marcilla, Joan

5 Respostes

(Illes Balears, 1661 – 1742/46)

Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i de Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, i germà de Llorenç i de Ramon. Fou el segon comte de Montenegro i el quart de Montoro, cavaller de Calatrava, regidor perpetu de Palma de Mallorca, capità de la cavalleria voluntària de l’illa.

Fou empresonat al castell de Bellver (1706-15) durant l’ocupació austriacista. Ajudà amb provisions l’exèrcit de Felip V de Borbó en el setge de Barcelona, i el 1719 aixecà un nou Regiment de Dragons de Palma, del qual fou capità el seu fill i successor en els títols, Ramon Despuig i Cotoner.

Altres fills seus foren Llorenç, Francesc, Joan i Nicolau Despuig i Cotoner.

Despuig i Cotoner -germans-

4 Respostes

Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.

Ramon Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1694 – 1772)  Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.

Francesc Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746)  Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.

Nicolau Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1703 – 1775)  Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.

Joan Despuig i Cotoner  (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.

Descatllar i d’Olesa, Guillem

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1746 – 1801)

(o Descatlar)  Financer. Darrer senyor de la Bossa d’Or, era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster. Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l’habilitació del port de Mallorca per a l’exportació d’aquest producte.

Posseïdor d’una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798.

Fou el pare de Jordi Abri-Descatllar i Santandreu.

Conca i Alcaraz, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 juny 1746 – València, 12 abril 1820)

Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67).

En produir-se l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l’orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau.

Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d’Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805).

Fou membre, entre altres, de l’Accademia Fiorentina i l’Accademia dei Georgofili.

Colechà, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1746 – 1824)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual esdevingué membre de mèrit el 1786.

Conreà la pintura història i, sobretot, els temes florals.

Bellver, vescomtat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial atorgat el 1746 a Josep Francesc d’Alòs i de Rius.

Canet i Famades, Bonaventura

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, segle XVII – Barcelona, 1746)

Corredor d’orella i fabricant d’indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s’associà vers el 1739- de la primera fàbrica d’indianes, la més important de l’època, creada a Barcelona el 1738.

Féu progressar la fabricació d’indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743.

En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l’empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s’establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.

Alòs i Bru, Joaquim d’

2 Respostes

(Barcelona, 27 gener 1746 – Lima, Perú, 1827)

Militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Josep.

Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795).

Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima.

Felip V de Borbó

248 Respostes

(Versalles, França, 19 desembre 1683 – Madrid, 9 juliol 1746)

Rei de Catalunya-Aragó (1700-05), i d’Espanya (1713-46). Fill segon del gran delfí de França, Lluís, i nèt de Lluís XIV de França. Fou nomenat rei de la corona hispana pel darrer Àustria, Carles II. L’arxiduc Carles d’Àustria amb el suport de la Gran Aliança (Anglaterra i Holanda, i posteriorment Savoia i Portugal), acudí a rescatar la corona per les armes. Tots els territoris de l’antiga corona catalano-aragonesa, temerosos de la política centralitzadora dels Borbons, també se li uniren, i començà així l’anomenada Guerra de Successió.

Després de la batalla d’Almansa (1707), Felip V suprimí les constitucions del País Valencià i Aragó i hi aplicà els decrets de Nova Planta, que els subjectaven a les lleis de Castella. La mort de l’emperador d’Àustria i la consegüent pujada al tron de Carles féu que les potències aliades l’abandonessin i ell mateix es desentengués del Principat; el tractat d’Utrecht (1713) segellà la pau i Catalunya, abandonada per tothom, sucumbí el 1714, i l’any següent Mallorca. Immediatament hi foren suprimides les institucions pròpies i aplicat el decret de Nova Planta, i els Països Catalans foren sotmesos a un règim militar.

Empès per Isabel de Parma, la segona esposa, intentà la conquesta de Sardenya i Sicília, però les potències europees, reunides en la Quàdruple Aliança (1720), l’obligaren a firmar la pau de Cambrai i a restituir les terres conquerides, tot i que amb els pactes de Família obtingué Nàpols, Sicília, Parma, Piacenza i Guastalla per als fills tinguts amb Isabel. Amb l’esperança de pujar al tron de França, abdicà en el seu primogènit, però la mort d’aquest el féu tornar al tron. El regnat de Felip V significà la introducció als seus estats d’un absolutisme centralista com el francès.

Amat i de Cortada, Rafael d’

8 Respostes

(Barcelona, 10 juliol 1746 – 15 febrer 1819)

“el Baró de Maldà”  Escriptor i noble. Fou el cinquè baró de Maldà i Maldanell. Estudià al col·legi dels jesuïtes de Cordelles i fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Representa un cas típic de literatura catalana a l’època de decadència, i la seva obra és un dels grans textos narratius de la llengua catalana. Va dedicar-se a descriure, a manera de diari i en forma de vegades festiva, tots els successos, festes i fets de la vida pública, social i familiar, dels quals havia estat testimoni, i que queden recollits en els 60 volums titulats Calaix de sastre (de 1769 a 1816).

La seva obra està escrita en català perquè utilitza el llenguatge de la conversa popular, i en això segueix la tradició d’escriure en català la literatura de caràcter humorístic. La part de la seva obra on recull circumstàncies personals de viatges i festes porta el títol de Miscelanea diversa. Una de les còpies existents es conserva a l’Arxiu Històric de Barcelona.

La primera mostra de fragments de la seva obra va aparèixer l’any 1919 en una edició de Massó i Torrents. Francesc Curet n’edità una altra, l’any 1934, sobre el teatre d’afeccionats a Barcelona. S’han publicat també fragments de Calaix de sastre amb els títols Un viatge a Vic a l’any 1808 (1925) i El col·legi de la bona vida (1954) d’Alexandre Galí, el qual també ha escrit l’estudi Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (1954).