Arxiu d'etiquetes: 1743

Brial i Roig, Miquel

Deixa un comentari

(Perpinyà, 26 maig 1743 – París, França, 24 maig 1828)

Historiador benedictí. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París.

Fou membre de l’Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d’altres obres de divulgació cultural.

El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.

Belluga Montcada, Luis

6 Respostes

(Motril, Granada, Andalusia, 30 novembre 1662 – Roma, Itàlia, 22 febrer 1743)

Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V de Borbó amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà.

El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians.

Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a les Pies Fundacions.

Lanuza i d’Oms, Bonaventura de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 4 agost 1743)

Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol de Tarragona i membre de la comissió nomenada per la Generalitat i el Consell de Barcelona (1703-04), que es negà a acceptar les esmenes a les còpies del testament de Carles II de Catalunya.

Partidari de Carles III d’Àustria, fou membre de la Reial Junta d’Estat que governà el país fins a la reunió de Corts (1705).

Izquierdo y García Escudero, Domingo

Deixa un comentari

(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)

Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.

Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).

Gas, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1743)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d’unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments.

Colomer i Parés, Marià

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1743 – 1831)

Pintor. Autor d’alguns dels retrats de bisbes per a la col·lecció de la seu vigatana.

També treballà a l’església de Sant Joan de les Abadesses.

Asfeld, marquès d’

4 Respostes

(França, vers 1665 – 1743)

(Claude-François Bidal)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.

Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.

Minuart i Parets, Agustí Antoni

(Barcelona, 1677 – 1743)

Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona.

Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V de Borbó.

El 1729 entrà com a membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744).

Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)

Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.

La localitat de Yorbalinda li deu el nom.

Esteve i Subietlos, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1743 – 1805)

Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques.

En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar, el Diccionario catalán-castellano-latino.