Arxiu d'etiquetes: 1723

Villores, marquesat de

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol concedit el 1723, per l’emperador Carles III, a Francesc Guerau i Esbri, senyor de Villores (Ports) i de torre del Palomar.

Passà als Salvador i als Selva.

Vallès-Reus de Solleric i Orlandis, Miquel de

(Palma de Mallorca, 1723 – 1790)

Noble i polític. Cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx. Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians. Presidí la junta de construcció de camins de l’illa.

Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca. Creat marquès de Solleric (1770), li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària (1783) pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances.

Tosca i Mascó, Tomàs Vicent

(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)

Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.

L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.

Sureda de Sant Martí i Desbrull, Domènec

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)

Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.

Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.

Ferrando, Francesc

(Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)

Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.

Escorihuela, Isidre

(Alacant, segle XVII – 1723)

Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.

És autor de diverses composicions.

Domenge -varis bio-

Bartomeu Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1733)  Frare dominicà. Fou lector de teologia i prior al convent palmesà. Deixà poesies en llatí.

Francesc Domenge  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1731)  Pintor. Potser fill de Jaume Domenge. Autor d’un retrat del rei-arxiduc Carles III.

Jaume Domenge  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Pintor. Excel·lí en el retrat.

Dameto i Dameto, Antoni

(Palma de Mallorca, 8 febrer 1723 – 14 maig 1805)

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig.

El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier.

Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.

Fou el pare de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Coma, Josep

(Perpinyà, segle XVII – 1723)

Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687.

Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721.

Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.

Barceló -varis bio-

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.