Arxiu d'etiquetes: 1721

Tormo i Julià, Josep

(Albaida, Vall d’Albaida, 25 desembre 1721 – 26 novembre 1790)

Bisbe d’Oriola. Germà de Bartomeu. Estudià a la Universitat de València. El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València.

El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social: fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx (1789).

Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals.

Tolrà, Tomàs

(Prada, Conflent, 1721 – 1804)

Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari (1745) i s’ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent.

El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se. Probablement s’establí a Barcelona. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.

Deixà extensos manuscrits, entre ells els dos volums en català Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblea o Convenció nacional de França, que restaren inèdits.

Fuentes i Alcàsser, Pasqual

(Aldaia, Horta, 15 maig 1721 – València, 26 abril 1768)

Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrassí.

Fou mestre de música a l’església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental.

És autor també d’unes cent trenta nadales, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca la nadala titulada Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu.

Estela i Ponç, Miquel

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Espinós, Josep

(València, 1721 – 1792)

Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.

És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu.

Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós.

Fou el pare del pintor Benet Espinós i Navarro.

Crespí i Fiol, Joan

(Palma de Mallorca, 1 març 1721 – Carmel, Califòrnia, EUA, 1 gener 1782)

Franciscà. Missioner a Mèxic (vers 1750).

Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris.

Participà en l’expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l’illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).

Cànaves i Marc, Jaume

(Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721)

Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l’església major de Sant Joan.

Bellmont, Vicent

(València, segle XVII – 1721)

Predicador. Trinitari calçat (1666), exercí diversos càrrecs directius de l’orde.

Publicà bon nombre de sermons i oracions fúnebres i l’obra Palma o triunfo celebrado en Jerusalem, representada a València el 1695.

Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de

(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)

Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.

Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).

Balanda i Sicart, Josep

(Perpinyà, 1721 – 1787)

Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.