Arxiu d'etiquetes: 1707

Sales i Alcalà, Agustí

3 Respostes

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Rossell, marquesat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII)

Títol concedit, pel rei-arxiduc Carles III, el 1707, al seu sumiller de cortina Jaume Josep de Rossell i Rocamora, natural d’Oriola, únic titular.

Gaietà de Mallorca

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)

(Antoni Deià i Tortella)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).

Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

Funes de Pavia, Joan B.

Deixa un comentari

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Ferrer i de Milà, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)

Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.

Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).

A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.

Dionís, festa de Sant

Deixa un comentari

(València, 1338 – 1707)

(o de Sant Donís)  Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).

Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.

Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.

La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.

Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.

Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

Dénia, governació de

1 Resposta

(País Valencià, després 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia.

Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d’Alcoi).

Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat.

Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial.

Consell General de València

3 Respostes

(València, 1238 – 1707)

Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de la ciutat. Aconsellava els jurats i els oficials reials i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives. Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals.

Fou organitzat per Jaume I el Conqueridor i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633. Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps: quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants.

Els representants de les parròquies, nomenats pels jurats, el racional, el síndic, l’advocat i l’escrivà de la sala havien d’ésser ciutadans honrats, juristes o generosos; els dels oficis, nomenats per ells mateixos, menestrals.

L’elecció tenia lloc la vigília i l’endemà de la festa de la Santíssima Trinitat. Fou abolit amb la implantació del nou règim borbònic del decret de Nova Planta.

Centenar de la Ploma, el

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1365 – 1707)

Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya durant la guerra dels Dos Peres. Era formada per una companyia de cent ballesters.

Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals.

S’agrupaven en denes, al comandament d’un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat.

Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc.

Aquest cos s’extingí amb l’abolició de furs i privilegis amb el decret de Nova Planta de Felip V de Borbó.

Castelló de la Plana, governació de -1707/1833-

5 Respostes

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana.

Comprenia la Plana (excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc) i un sector del Camp de Morvedre i de l’Alt Palància.

Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.