(Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)
Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans.
Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones… (1738).
Francesc de Catarroja
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1696
Font i Llambies, Joan
(Ciutadella, Menorca, 14 maig 1696 – 4 setembre 1772)
Doctor en ambdós drets. Germà de Jaume. Fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps d’ocupació britànica.
Autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc., de la isla de Menorca, inèdit.
Despuig i Cotoner -germans-
Eren fills de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i també germà de Llorenç Despuig i Cotoner.
Ramon Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1694 – 1772) Durant l’empresonament del seu pare fugí de Mallorca i es posà al servei del marquès d’Asfeld en el setge de Palma de Mallorca. Fou capità del nou Regiment de Dragons de Palma que el seu pare creà el 1719. Fou pare d’Antoni i de Joan Despuig i Dameto.
Francesc Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1696 – Piacenza, Itàlia, 1746) Mariscal de camp. Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Joan.
Nicolau Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1703 – 1775) Fou batlliu de Mallorca i comanador del Masdéu (1730-34), a l’orde de Sant Joan.
Joan Despuig i Cotoner (Palma de Mallorca, 1718 – Piacenza, Itàlia, 1746) Morí a la batalla de Piacenza, amb el seu germà Francesc.
Deià, Lluís de
(Deià, Mallorca, 1696 – Illes Balears, segle XVIII)
Frare caputxí. És autor d’un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d’obres religioses.
Chafrion, Llorenç
(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
Caudí, Josep
Aparici, Joan
(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)
Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.
A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.
Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.
Bonifaç, Lluís
(Marsella, França, segle XVII – Riudoms, Baix Camp, 13 desembre 1696)
“el Vell” Escultor. Conegut a la seva època per Bonifaci. S’establí a Barcelona amb el seu pare Francesc, pentinador de lli.
La seva obra més coneguda, i encara conservada, és la imatge de Sant Pau (1678), al pati de la casa de Convalescència, avui Biblioteca de Catalunya, de l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona.
El 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau, i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca. El 1696 contractà l’execució de la caixa de l’orgue de la Selva del Camp, la qual no pogué acabar, ja que morí mentre treballava el retaule del Roser de Riudoms.
També és autor de la Santa Eulàlia (1686) de la plaça del Pedró de Barcelona, mutilada el 1936, i les imatges per al retaule de Santa Magdalena (1688), a la catedral.
Fou el pare de Lluís Bonifaç i Sastre.
Dades dels Països Catalans 