Arxiu d'etiquetes: 1652

Ribera i Cucó, Josep de

3 Respostes

(Xàtiva, Costera, 12 gener 1591 – Nàpols, Itàlia, 2 setembre 1652)

Pintor. Visqué a València. Devers el 1611 es traslladà a Itàlia, on sembla que residí per un temps a Parma i Pàdua. Després d’un sojorn breu a Roma apareix a Nàpols el 1616. S’hi establí i hi feu famós el sobrenom de lo Spagnoletto.

Fou protegit del duc d’Osuna, virrei de Nàpols, i també pels virreis espanyols posteriors, circumstància que explica que bona part de la seva producció anés a territoris espanyols, encara que moltes teles en sortiren altra vegada en temps més moderns.

El seu art, partint del gust tenebrista comú amb Francesc Ribalta, que segurament havia conegut a València, evolucionà devers una tendència més idealitzada, en què una certa preferència per les situacions límits, potser també adquirida del mestre de Solsona, perd patetisme per un desig d’acostar-se a una major bellesa i serenitat dels models i pel tractament distint de la llum, amb transparències delicades i tons d’ambre.

Les seves obres són als museus més importants del món (de l’Ermitage de Leningrad, de Nàpols, de Belles Arts de Budapest, del Prado, Louvre de París, de Dresde, de Nova York, etc), així com també a l’Academia de San Fernando de Madrid, a la seu de València (cremada el 1936), a la catedral de Nàpols, a l’església de la cartoixa napolitana de Sant Martí, a Nàpols, a Roma, etc.

Fuster i Vidal, Gaspar

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 – Sàsser, Sardenya, 1720)

Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V de Borbó.

Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa de Sardenya (1717) es negà a reconèixer-lo.

Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.

Fiol -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Fiol  (Manacor, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, 1629)  Frare dominicà. Fou predicador general de l’orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.

Joan Fiol  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1652)  Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d’Andreu Sempere, seguida d’una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.

Pere Fiol  (Palma de Mallorca, segle XVI)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.

Ferrando de la Càrcel, Miquel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1576 – 5 gener 1652)

(o de la Càrcer)  Poeta. Fou algutzir del regne de Mallorca.

També és autor d’un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada (1625) de pretensió moralitzant.

Aquesta obra tingué una gran difusió: hom en coneix diverses edicions a Barcelona, del 1694 i el 1865 a Palma de Mallorca i una de Girona, segurament del 1760.

Escardó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1581 – 1652)

Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.

Brondo, Domènec

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1652)

Dominicà. Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca.

Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612.

Escriví una Relació de la santa vida de… Guillem Malferit.

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).

Díaz Pimienta, Francisco

Deixa un comentari

(Tazaconte, Canàries, vers 1594 – Barcelona, 1652)

Marí. Fou almirall de l’armada d’Índies. Prengué part en la Guerra dels Segadors i morí en una nau davant Barcelona.

Català i de Montsonís, Gaspar

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 1612 – País Valencià, 1652)

Frare dominicà. Felip IV el nomenà bisbe de Lleida, però morí abans de ser consagrat.

Deixa diversos escrits, entre ells uns Sermons de tèmpora en dos volums, i una Explicació sobre l’oració del Parenostre, la qual seria objecte d’una edició pòstuma.

Cardona, Miquel de -varis-

3 Respostes

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fill d’Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls.

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes.

Miquel de Cardona  (Catalunya, segle XVII – 1652)  Noble. Heretà la baronia de Sant Mori del seu cosí llunyà Galceran. Era fill de Jaume de Cardona. Es casà amb Elisabet de Sentmenat. Fill seu era Jaume, hereu de la baronia.