(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVI – cartoixa d’Aula Dei, Aragó, 1578)
Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa d’Aula Dei.
És autor d’obres religioses, la majoria inèdites.
Torralba, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1578
Rejaule i Rubio, Pere Joan
(València, 1578 – segle XVII)
Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.
Garcia i Sumell, Josep
(Oriola, Baix Segura, 1578 – 1644)
Prelat. Fou successivament canonge i bisbe d’Oriola.
Escriví un manual d’oratòria sagrada i una obra didàctica per als futurs sacerdots i els seus pares.
Ferrera i de Cordelles, Felip de
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
Garriga, Bartomeu
(Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 16 agost 1578)
Monjo benedictí (1520). Fou elegit abat del monestir de Montserrat el 1559, i reelegit el 1566. No va acabar el segon trienni abacial, ja que l’any 1568 es va retirar a l’ermita de Sant Dimas, on morí.
Entre les seves actuacions abacials cal remarcar la construcció de l’actual basílica del santuari.
Deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola.
Coma, Pere Màrtir
(Solsona ?, Solsonès, vers 1510 – Perpinyà, 1578)
Prelat. Pertanyia a l’orde de predicadors, del qual fou provincial i lector a la catedral de Tarragona.
Assistí al concili de Trent (1562) com a teòleg del bisbe de Girona, Arias González. El 1568 fou nomenat bisbe d’Elna.
Deixà escrites dues obres de gran difusió: Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (1561) i Llibret intitulat Directorium curatorum (1566).
Aldana, Francesc
(Tortosa, Baix Ebre, 1537 – el Qsar el Kebîr, Marroc, 4 agost 1578)
Militar i poeta en castellà. Germà de Cosme.
Escriví, entre altres obres, els opuscles Del Santísimo Sacramento, De amor platónico i Epístolas de Ovidio, així com una sèrie de poemes que foren publicats en edició pòstuma, a Madrid, l’any 1593.
Per ordre del rei Felip II acompanyà el rei Sebastià de Portugal a la seva dissortada expedició a Àfrica. Morí a la desastrosa batalla del Qsar el Kebir.
Felip III de Catalunya
(Madrid, 14 abril 1578 – El Escorial, Madrid, 31 març 1621)
Rei de Catalunya-Aragó, i de Castella i de Portugal (1598-1621). Fill de Felip II i d’Anna d’Àustria. La indolència i la falta de dots intel·lectuals, conjuntament amb un misticisme malaltís, caracteritzen aquest monarca, durant el regnat del qual la decadència espanyola, tant a l’interior com a l’exterior, es manifestà amb tota claredat.
Un cop arribat al tron, el rei anà a València tot seguit; hi jurà els furs (tanmateix, no hi hagué corts fins el 1604) i hi contragué matrimoni (abril 1599) amb Margarida d’Àustria, filla d’un nebot de l’emperador Carles V. Passà després a Barcelona, on jurà les constitucions del Principat i tingué corts, que es caracteritzaren per llur brevetat, per la facilitat amb que el rei concedí títols i honors i per la introducció de lleis encertades. Hom reiterà, a més, el principi que la legislació catalana només podia ésser dictada o modificada per les corts. El monarca rebé, en canvi, un donatiu summament generós: un milió cent mil lliures en efectiu i serveis i drets per valor de dos milions més.
La cordialitat aparent de les relacions entre els catalans i el rei ocultava, però, crisis latents: les constitucions aprovades foren retocades unilateralment pel rei a Madrid; d’altra banda, el bandolerisme assolava el Principat, i les autoritats reials topaven amb les constitucions i els drets dels catalans quan intentaven de reprimir-lo per procediments massa expeditius.
La lluita perdé eficàcia, a més, per la penúria econòmica de la monarquia, i això creà a Madrid la noció que calia equiparar la pressió fiscal als Països Catalans -protegits per llur legislació- amb la de Castella. Així s’inicià el conflicte dels quints, que acabà esclatant en el regnat de Felip IV. El 1609 decretà l’expulsió dels moriscs, que afectà especialment al País Valencià, Aragó i el Principat. A la seva mort, deixà el tron al seu fill Felip IV, que encara no tenia setze anys.
Dades dels Països Catalans 