Arxiu d'etiquetes: 1518

Timoneda, Joan

1 Resposta

(València, 1518/20 – 1583)

Escriptor i editor. Va recollir narracions molt breus de caràcter popular en Sobremesa y alivio de caminantes (1563) i El Patrañuelo (1567). En teatre tradueix Plaute en prosa i el fa assequible al públic popular. En la Tragicomedia llamada Filomena, que adapta o refon, desplega tota l’acció davant l’espectador amb variacions de localització i així s’aparta dels cànons clàssics i s’anticipa a Lope de Vega.

Quasi tota la seva obra pertany a la literatura castellana, ja que Timoneda, fill d’un assaonador d’Alcanyís, considerava que la seva llengua natural era la valenciana, però escrivia en castellà, segurament per raons comercials; usà el valencià només en alguna narració dels llibres esmentats i en dos actes sacramentals titulats El castell d’Emmaús i L’Església militant, que juntament amb quatre d’escrits en castellà formen els dos volums titulats Ternarios sacramentales.

El castell d’Emmaús s’inspira en el Paso de las Aceitunas de Lope de Rueda, en l’Evangeli segons sant Lluc i ben probablement en algun tractat de teologia; en L’Església militant hi intervenen Felip II i el papa Gregori XIII; l’Església s’hi conhorta de les persecucions que sofreix en diversos països amb la fidelitat de València; hi és al·ludit falaguerament sant Joan de Ribera, que volia per a València un teatre religiós teològicament combatiu, i no tradicional i sentimental com era el dels misteris.

Dúctil i acomodatici, va acceptar l’encàrrec que li havia fet Ribera i, castellanitzant primerenc, va temptejar la introducció de l’idioma del país per tal d’aprofitar la tradició dels misteris.

Obres de la Contrareforma no eren adients amb l’esperit del país, que no va trigar a reprendre la tradició, més aviat folklòrica, dels misteris, la qual ha arribat als nostres dies.

Font i Roig, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)

Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.

És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.

Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.

El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.

Conques i Garcia, Jeroni

2 Respostes

(Llucena, Alcalatén, 1518 – València, 1573/74)

Humanista. Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València. Rebé ordes menors i un benefici a la catedral.

D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses, i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors.

Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà (amb expressions col·loquials en català i llatí), informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les incidències de la pietat valenciana.

A més, li proporcionà llibres, que feia dur de Lió, primordialment d’exegesi bíblics -Erasme, Robert Estienne, Isidoro Clario, Johannes Gropper-, però també de Pausànies, de Climent d’Alexandria o, curiosament, el Pantagruel de Rabelais.

El 1559, en fer-se públic l’Índex, tenia a punt de publicar la seva versió catalana del Llibre de Job.

En ésser arrestat Gaspar de Centelles per la inquisició (1563), li fou trobada la correspondència, i Conques fou igualment empresonat. Testificaren a favor d’ell, però, catedràtics com Jaume Ferrús o Llorenç Palmireno, l’arquebisbe cristopolità Joan Segrià i el governador de València Lluís Ferrer; la sentència es reduí a abjuració publicà i reclusió al convent de Socors durant dos anys.

Borja i d’Aragó, Enric de

2 Respostes

(Gandia, Safor, 19 desembre 1518 – Viterbo, Laci, Itàlia, 16 setembre 1540)

Cardenal (1539). Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.

Fou comanador major de l’orde de Montesa (1537-40) i bisbe de Squillace.

Fontaines, Perrie de

Deixa un comentari

(França, segle XIV – Girona, 1518)

Pintor actiu a Barcelona i a Girona. El 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, i el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar.

El 1514 pintà una cortina per a la catedral de Barcelona, i el 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual féu la pradel·la i les portes.

El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes.

Cordeses, Antoni

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)

Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).

El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.

Escriví diversos tractats d’espiritualitat.

Amigó, Jaume

3 Respostes

(Ulldemolins, Priorat, 26 setembre 1518 – Barcelona, 1590)

Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l’arquitecte Pere Blai.

Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat.