(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)
Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.
(País Valencià, segle XV – Valladolid, Castella, 15 febrer 1513)
Eclesiàstic. Bisbe de Vic (1505-10) i confessor de Ferran II el Catòlic.
Nomenat bisbe de Lleida (1510-12), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalano-aragonesa (1507-13).
Fou promogut a la seu de Tortosa (1512), però morí abans de prendre’n possessió.
(Catalunya, 1446 – Arbeca, Garrigues, 29 gener 1513)
Noble. Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d’Urgell. Quart comte de Cardona i setè de Prades (1486-91), marquès de Pallars i primer duc de Cardona (1491-1513).
Lluita al costat de Joan II durant la guerra civil catalana, encara que el 1466 la Generalitat li oferí la corona després de la mort del conestable de Portugal. Restà empresonat durant tres anys (1467-70).
En acabar la guerra, fou nomenat diputat militar de la Generalitat (1473-76). Posteriorment lluità contra Hug Roger III de Pallars (1480) i els remences (1484-85).
Es casà amb Aldonça Enríquez i fores pares de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, i d’Antoni, Enric, Ferran I, Lluís, Pere i Teresa de Cardona i Enríquez.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, 18 maig 1513)
Metge. Professor de l’Estudi General de Medicina de Barcelona. Inicià l’ensenyament lliure de cirurgia (1490), en competència amb l’estudi oficial.
Va publicar un llibre en català, adaptació del de Guy de Cahuliac: Lectura feta per lo reverent mestre en medicina Antoni Amiguet sobre lo tractat del Rev. Mestre Guidó lo qual tracta de apostemas en general (1501).
Dades dels Països Catalans 