Arxiu d'etiquetes: 1346

Roís de Liori, Gil (I)

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – vers 1346)

Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:

Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414)  Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:

Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420)  Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:

Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458)  Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.

Elionor de Randazzo

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)

Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.

Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.

Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.

Boixadors, Ramon de -1346/1420-

2 Respostes

(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)

Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.

El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.

Aranda, Francesc d’

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.

Constança d’Aragó i d’Entença

5 Respostes

(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)

Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.

Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.

En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.

Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.