(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)
Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.
Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.
(Palma de Mallorca, 1953)
Revista literària mensual. Editada per Francesc de B. Moll. Per dificultats legals només edità sis números, que marquen un moment molt interessant del redreçament de la llengua i de la cultura als Països Catalans.
Amb una col·laboració molt àmplia, publicà treballs d’Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Pere Bohigas, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Triadú, Marià Villangómez, etc.
(Castelló de la Plana, 1974 – )
(QPAC) Revista. Fundada per Francesc Gusi i Jener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló.
Inicialment en castellà, s’anomenà “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses”. Des del volum 3 (1976) s’hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual.
S’hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.
(Palma de Mallorca, 7 desembre 1907 – 17 gener 1914)
Setmanari independent satíric, humorístic i bilingüe. Fou fundat i dirigit per Josep Sastre.
(València, 12 novembre 1894 – 29 març 1939)
Diari matutí en castellà. Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes.
Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Guerra Gran, etc) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical (“El Mercantil Valenciano”) o dissident.
La fugida de Sigfrid Blasco i l’eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des de juliol de 1937, del partit Sindicalista, època en que el dirigí Marí Civera.
En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco. També publicà abundants col·laboracions d’importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies governatives.
(València, 31 gener 1866 – )
Diari en castellà, fundat per Teodor Llorente i que encara s’edita. Periòdic conservador i portaveu dels interessos de la burgesia valenciana. Des del 1880 ha editat un almanac, que els primers anys fou una veritable revista cultural, econòmica i política.
Durant la guerra civil fou suspès, i en la seva impremta s’imprimí el diari “UGT-CNT”.
Representa un sentit espanyolista i ha organitzat campanyes valencianistes de caràcter anticatalà.
(Prada, Conflent, 1882 – 1889)
Publicació. Creació de “L’Indépendant” de Perpinyà, volia ésser un òrgan unitari dels republicans contra els monàrquics i clericals. Donava regularment informació sobre Andorra.
Sortí de nou, breument, a Perpinyà el 1896, dirigit per P. Cantié.
(Alacant, 23 març 1968 – 25 juliol 1972)
Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines.
El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d’Informació i Turisme.
(Alaior, Menorca, 1 maig 1931 – 13 agost 1932)
Publicació anarquista. Apareguda amb un total de 47 números i publicada pel mestre de l’Escola Nova Josep Alberola.
(Maó, Menorca, 1 setembre 1898 – 4 octubre 1915)
Publicació mensual -i esporàdicament quinzenal- anarquista. Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal. Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions (1903-04, 1907-12).
Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi col·laboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i altres.
Dades dels Països Catalans 