(Perpinyà, 1900 – 1906)
Publicació. Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, P. Masnou i Bernard Palustre. La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres Països Catalans.
Hi col·laboraren també Josep Calmette, Joan Capeille, Jaume Freixe, G. Mollart Mollat, J. Sarrete, M. Pratx, A. Salsas, etc. Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per “La Revue Catalane”.
(Perpinyà, 15 gener 1907 – octubre 1921)
Publicació mensual. Edità 174 números. Fundada com a successora de la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon” per un grup d’erudits encapçalats per Pere Vidal.
Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi col·laboraren Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, Josep Sebastià Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc.
Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó.
(Palma de Mallorca, 8 gener 1871 – 22 gener 1871)
Setmanari. Òrgan de la Federació Palmesana de l’AIT. Només edità tres números.
Volgué continuar la tasca d’“El Obrero”, però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats.
(València, gener 1951 – )
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial de València. Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin temes relacionats amb el País Valencià, sobretot els seus aspectes lingüístics.
Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular. Fou dirigit per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis.
Entre d’altres autors, la revista conegué la col·laboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Francesc Almela i Vives, etc.
Enllaç web: Revista Valenciana de Filologia
(València, 1 novembre 1880 – desembre 1883)
Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l’època.
Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres.
(Maó, Menorca, 1 juliol 1888 – )
Publicació periòdica. De caràcter científic i literari referida principalment a l’illa. Fundada per Joan Seguí i Rodríguez i Pere Riudavets i Tudirí.
Ha sofert algunes interrupcions temporals -la més llarga, del 1934 al 1943-, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961. Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó. Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz (1898-1934).
És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca. El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abastà les sis primeres èpoques.
(Rosselló, 1969 – 1980)
Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.
Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.
(Palma de Mallorca, 15 gener 1872 – 31 desembre 1874)
Publicació quinzenal bilingüe. El seu director intel·lectual fou Josep Lluís Pons i Gallarza i hi col·laboraren molts escriptors mallorquins del moment. Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué -a part de les més nombroses sobre literatura- col·laboracions de caire científic divulgatiu.
Al llarg del 1873 sostingué amb “La Renaixença” de Barcelona vives discussions sobre temes ortogràfics i sobre els jocs florals. En conjunt, és, potser, una de les publicacions culturals més interessants del segle XIX a Mallorca. Fou continuada per “Museo Balear…”.
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
Dades dels Països Catalans 