(València, 1857 – 1858)
Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.
Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.
Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.
(Madrid, 5 agost 1855 – febrer 1856)
Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del juliol de 1855 a Catalunya.
Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l’associacionisme obrer i l’organització de classe.
(Perpinyà, 1880 – 1895)
Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.
(Vila d’Eivissa, 1921 – 1924)
Revista bilingüe de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich.
Seguí la línia de “Los Archivos de Ibiza”, i publicà treballs històrics i folklòrics.
(Palma de Mallorca, 18 octubre 1868 – 25 abril 1869)
Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums.
Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d’A. Penya i Margalida Caimari.
(València, 16 agost 1864 – 1870)
Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal.
Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’“El Mole” (29 números) com a suplement (1864-65).
Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política.
(Perpinyà, 1914)
Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l’ajut de l’impressor Joaquim Comet.
Les biografies, sovint d’una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n’indica la procedència.
Va precedit d’un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.
(Palma de Mallorca, 23 juliol 1813 – 20 maig 1814)
Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón.
Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l’agricultura a Europa.
(Palma de Mallorca, 15 juny 1808 – 31 desembre 1814)
Periòdic. Publicat sota els auspicis de la Junta Patriòtica. Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastià Hernández i Morejon per tal d’informar sobre els esdeveniments de la Guerra del Francès. El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca”.
El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics.
Amb l’aparició de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812) es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat.
(Palma de Mallorca, 1 febrer 1823 – 5 novembre 1823)
Diari en castellà. Fet a l’impremta de Domènec Garcia.
Amb “El Grito de un Libro Europeo” -del qual sols aparegué un número el 1822-, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal.
El seu lema era Constitució o mort, propugnava la sobirania popular i es planyia de l’ambient contrarevolucionari de Palma.
Dades dels Països Catalans 