Arxiu de la categoria: Política

Junta Suprema de Govern del Regne de València -1808/10-

11 Respostes

(València, 25 maig1808 – 3 març 1810)

Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l’arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo.

Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808).

A partir d’aquest moment és constituí com a Junta Superior d’Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.

Joventut Valencianista

7 Respostes

(País Valencià, 1908 – 1923)

Primer grup declaradament nacionalista dels País Valencià. Fundat per un sector radicalitzat del Centre Regionalista Valentí.

Intentà de valencialitzar els partits polítics existents, seguint les directrius de Solidaritat Catalana, però, en fracassar, fou reorganitzat el 1914 i definí un programa polític que incloïa l’autonomia política i administrativa per al País Valencià, l’ensenyament gratuït i obligatori i la instauració d’un servei militar voluntari, entre d’altres objectius.

Fou dissolt durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Joventut Republicana Radical *

Deixa un comentari

(Barcelona, principis del segle XX)

Veure> Jóvenes Bárbaros  (organització juvenil lerrouxista).

Joventut Nacionalista Republicana

3 Respostes

(València, 1915 – 1918)

Grup polític. Fundat amb l’objectiu de reconvertir el blasquisme en un partit valencianista. L’oposició dels caps blasquistes féu fracassar l’intent, com succeí també amb la Joventut Republicana Nacionalista (1918).

Molts dels seus afiliats ingressaren a la Joventut Valencianista.

Joventut Nacionalista Obrera

Deixa un comentari

(València, 1921 – 1922)

(JNO)  Grup polític. Combinava la defensa d’un nacionalisme independentista amb uns plantejaments de classe incipients.

Durà molt poc temps.

Jofré, Sanatori del Pare *

Deixa un comentari

(Bétera, Camp de Túria)

Veure> Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré  (centre sanitari de la diputació, 1972- ).

Igualdad, La -sindicat de Mallorca-

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1892 – 1936)

Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc.

En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants.

Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny de 1912 (de les Bestretes), juliol-octtubre de 1921 i, sobretot, la del novembre de 1933, que desembocà en una vaga general els dies 17 al 27 d’aquell mes.

En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300.

Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).

Hospital General de València

12 Respostes

(València, 1512 – )

Institució benèfico-sanitària. Creada pel consell de la ciutat, per la fusió dels hospitals de Sant Llàtzer, dels Folls, d’en Clapers i de la Reina.

El 1833 passà a dependre econòmicament de la diputació provincial, i fou regit per una junta filantròpica. Situat al costat de la Facultat de Medicina, els seus estudiants hi realitzaren pràctiques mèdiques.

El 1962, les instal·lacions foren traslladades a unes noves edificacions dels afores de la ciutat.

Hac Nostra

1 Resposta

(Perpinyà, 1351)

Primeres paraules de constitució de la cort de Perpinyà, presidida per Pere III el Cerimoniós, amb les quals aquesta és coneguda en l’ús jurídic, que disposa l’anomenat any del plor.

Gran València

1 Resposta

(València, 1946 – 1986)

Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.

El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.

Fou dissolt per les Corts Valencianes.