(Catalunya, 1936 – 17 octubre 1936)
Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d’excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front.
La creació del Departament de Proveïments, el 6 d’octubre de 1936, n’implicà la dissolució.
(Catalunya, 5 octubre 1937 – 1939)
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de formular una política de salaris.
Presidit pel president del Consell d’Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d’indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.
(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)
Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.
Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.
Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.
(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)
(CMACPU) Organisme definit pels Decrets de s’Agaró i constituït l’1 de febrer de 1937. S’encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d’administrar els béns immobles urbans.
Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT).
En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.
(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )
Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.
Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.
Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.
Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.
(Catalunya, 9 gener 1937 – 1939)
Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s’Agaró), que dissolgué el Comitè d’Apropiacions, creat el 5 d’agost de 1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president.
Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d’acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats.
La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al “Butlletí de la Generalitat”.
(Barcelona, 1855 – segle XIX)
Organització obrera. Formada per la unió de diverses associacions de treballadors de la indústria cotonera. Col·laborà en l’organització de la vaga general del 1855.
Poc temps després, quan una comissió mixta d’organismes barcelonins anà a Madrid a entrevistar-se amb el general Espartero, hi envià tres representants: Josep Alsina, Pere Francès i Joaquim Molart, per reivindicar el dret d’associació obrera.
La comissió aprofità la seva estada a Madrid per publicar-hi un opuscle: Lamentos de la clase obrera de Cataluña, que fou immediatament recollit per les autoritats de Madrid.
(Barcelona, 1854 – 1855)
Grup obrer. Possiblement relacionat amb l’antiga Societat de Teixidors, que després de la Revolució de juliol de 1854 dictà el boicot contra la introducció de les màquines automàtiques de filar (les selfactines).
Entre els seus dirigents destacaren Josep Barceló, Antoni Gual i Ramon Maseras, els quals sembla que influïren sobre la constitució de la posterior Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gener 1855), que havia de dirigir la primera vaga general a Espanya.
(Catalunya, 1904 – 1933)
Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit.
Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions.
Format per un grup reduït i homogeni de persones (normalment 5) es distingí per la coincidència de pensament i d’acció.
Entre altres documents que redactà, cal destacar les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el 1933.
(Barcelona, octubre 1868 – 15 abril 1873)
Entitat política. Fundada per Valentí Almirall.
Estretament relacionat amb el Partit Republicà Federal de Catalunya, tingué com a òrgan “El Federalista” (1868-69).
El club s’alineà a partir del 1870 amb els intransigents, els quals havien d’imposar la proclamació a Barcelona de l’Estat Català el 9 de març de 1873.
Dades dels Països Catalans 