(o de Torrers) Església romànica (segles XII-XIII) d’una sola nau i sense absis, actualment en mal estat.
Situada a l’extrem septentrional del municipi, prop de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
(Margalef de Montsant, Priorat)
Ermita (segle XVI), construïda dins una enorme espluga, al vessant septentrional del Montsant.
Església romànica, de la parròquia i de l’antic municipi de Surp, dominant aquesta vila.
Antiga torre de defensa, a la costa meridional del delta de l’Ebre, vora l’Encanyissada, a llevant de la punta de Sant Joan.
Altre nom com és coneix la Suda de Tortosa (fortalesa d’origen musulmà).
Veure> monestir de la Murtra (monestir dels jerònims).
(Salses, Rosselló, 1497 – 1505)
Castell situat al nord de la vila, al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga vil·la romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès. L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya; en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, féu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux.
Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de Carles I de Catalunya, que esdevingué un dels punts claus en els constants enfrontaments militars amb França, fou dotat de noves i importants defenses.
Durant la guerra dels Trenta Anys, el 20 de juny de 1639 la guarnició castellana es rendí davant l’exèrcit de Lluís XIII, conduït pel duc d’Halwin i pel príncep de Condé, per al qual aquesta victòria representà un precedent de les de Lens i de Rocroi.
L’any següent el lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, aconseguí la rendició de la guarnició francesa que comandava el governador Espenan. Els francesos assetjaren novament el castell i el 1642 aconseguiren, amb la capitulació de les forces castellanes (setge de Salses), de retenir definitivament sota llur control aquesta fortalesa.
Amb el tractat dels Pirineus, que n’allunyà la frontera franco-espanyola 50 km, perdé gran part de la seva importància militar. Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment el volia destruir per la seva posició al peu de la muntanya, el conservà i millorà.
Serví de presó, en particular de dues còmplices de la famosa marquesa de Brinvilliers. Posteriorment, esdevingué polvorí i, durant la Guerra Civil, fou utilitzat com a refugi. Actualment ha esdevingut un museu.
L’edifici és de grans proporcions; al seu interior hi ha una plaça d’armes, la casa del governador, la capella, la presó, les quadres i el palau del rei de Catalunya-Aragó.
(Llenguadoc, França, 1097 – )
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona.
Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s’estengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d’Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l’Eula a la diòcesi d’Elna.
El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà.
S’hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni Maria Claret.
Antic castell, construït en un espadat sobre el terme de Bruguers. Centre de la baronia d’Eramprunyà, va ésser desmantellat el 1469 durant la guerra contra Joan II.
El 2007 fou adquirit per l’ajuntament de Gavà i actualment està declarat com a Bé cultural d’interès nacional, juntament amb la seva església de Sant Miquel d’Eramprunyà.
Veure> monestir de Tresponts (antiga abadia benedictina).
Dades dels Països Catalans 