Arxiu de la categoria: Història

Morera, vescomte de

(País Valencià, segle XX – )

Títol concedit el 1915 a Josep Pastor i Rodríguez, cònsol de Xile a València i establert a Ontinyent, en atenció als seus serveis.

Continua en la mateixa família.

Morella, marquesat de

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao, 1868 – Madrid, 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero.

Continua en la mateixa família.

Morella, governació de

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern (o partit, o corregiment) de Morella. Des del començament fou regida per governadors militars. Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola. En fou el primer corregidor (1712) el marquès d’Ytre.

Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat (excepte la Serratella), l’Alcalatén (excepte l’Alcora) i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat (la Tinença de Benifassà) i de la Plana Alta (les Coves de Vinromà).

Fou suprimida amb motiu de la divisió provincial.

Morella, comtat de

(País Valencià, segle XIV)

Territori constituït el 1366, amb la vila de Morella i les seves aldees i pertinences, pel rei Pere III el Cerimoniós i atorgat al seu fill, l’infant Martí.

Revertí a la corona en esdevenir Martí rei, el 1396.

Morella, batalla de -1084-

(Morella, Ports, 14 agost 1084)

Fet d’armes ocorregut en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Mundir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.

El Cid vencé i féu diversos presoners aragonesos.

Moranells *

(Morellàs i les Illes, Vallespir)

Veure> Sant Joan de Moranells  (antiga església).

Mor, el -Urgell-

(Tàrrega, Urgell)

Antic castell i terme, al nord-oest de la ciutat.

Montsolís, marquesat de *

Veure> marquesat de Mansolí  (títol català, del segle XIX).

Montsant -Costera-

(Xàtiva, Costera)

Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva.

Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer.

El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835.

Mont-ròs -Vall d’Aran-

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Antic poble de l’antic municipi de Tredòs.