Arxiu de la categoria: Història

Otanell, baronia d’

(País Valencià, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, que al segle XV pertangué als Corberan d’Alet i passà, per enllaç, als Milà d’Aragó, marquesos d’Albaida, als Orense, senyors i, després, vescomtes d’Amaya, i als Orellana-Pizarro, marquesos de la Conquista.

Ortoneda * -Solsonès-

(Clariana de Cardener, Solsonès)

Veure> Hortoneda  (antiga quadra).

Ortegada, l’ -1860-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 2 abril 1860 – 4 abril 1860)

Pronunciament carlí fracassat. El nom deriva del general Jaime Ortega, capità general de les Balears, que fou el cap de l’alçament. Formaren part d’aquest intent el comte de Montemolín (pretendent Carles VI) i el seu germà Ferran.

Els conjurats desembarcaren a Sant Carles de la Ràpita, però, com que no foren secundats per les tropes que comandava Ortega, van haver de fugir.

Pocs dies després els principals complicats foren empresonats, i Ortega afusellat el 18 d’abril de 1860.

Orsal, castell d’ *

(Malla, Osona)

Antic nom del castell de Malla.

Orpesa, batalla d’ -1521-

(Orpesa, Plana Alta, finals juny 1521)

Fet d’armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb.

Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s’ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard.

Orpesa, baronia d’

(País Valencià, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial concedida a la primera meitat del segle XVI a Joan Cervelló i de Centelles. El 1616 passà als Mercader, comtes de Bunyol.

El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló.

Oròspeda

(País Valencià)

Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant i que donà nom, a l’època visigòtica, a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola (Oriola) i que coincidí amb el regne de Tudmir.

Orós *

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Veure> Aurós  (antic llogaret).

Orla -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Antic terme, que havia pertangut als templers (comanda d’Orla). El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins al segle XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure.

Oriola-Alacant, bisbat d’

(País Valencià, 1959 – )

Demarcació de l’església catòlica. Creada el 1959 per una butlla del papa Joan XXIII com a continuació del bisbat d’Oriola. La seu del bisbat és alhora a Oriola (on hi ha el palau episcopal) i a Alacant, on l’església de Sant Nicolau adquirí el rang de co-catedral.

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant (Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella).

Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats; una de les parròquies és a l’illa de Tabarca.

Té una extensió de 4.415 km2.