Antic estany, contigu a l’Albufera (amb la qual es comunicava a través de l’Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l’extrem meridional del municipi.
Recatí, el
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Rebollet, baronia de -Catalunya Nord-
(Rebollet, Fenolleda, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats de Sornià, Trevillac i Sequera.
El segle XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville.
Rebollet, baronia de -País Valencià-
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Terme senyorial del sud-est de l’horta de Gandia, centrat al castell de Rebollet. Fou tercer senyor el nét de Jaume I el Conqueridor, l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc Carròs (mort el 1343), per la filla d’aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors.
De la filla d’aquest, Alamanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l’almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del segle XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s’intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d’Oliva.
El 1449 Alfons IV el Magnànim creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d’Oliva.
Rebollet -Safor-
(Safor)
Antic terme, que vers el 1400 comprenia el sud-est de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carrós, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N’era el centre històric el castell de Rebollet (dins el terme de la Font d’En Carròs), d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I el Conqueridor donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs.
Fou el centre de la baronia de Rebollet.
Rebalsó, marquesat del
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1921 a l’advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d’obres d’art.
Reard *
Veure> Rard (antic castell i terme).
Real Villa de San Carlos
Nom donat a l’antiga Georgetown, després de l’ocupació de l’illa per les forces de Carles III de Borbó el 1782.
Real de València, el
(València, segle XIV – 1811)
Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.
Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.
Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.
El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.
Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.
El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.
Real, necròpolis de son
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.
Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
Real, comtat de
(País Valencià, segle XVI – )
Títol concedit el 1599 a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars (confirmat el 1604) (abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni (1729) als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa. La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud (òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba), mort el 1893.
Dades dels Països Catalans 