Arxiu de la categoria: Història

Gàver, marquesat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, atorgat per Carles III de Catalunya el 1710 a Pere de Muntaner i de Ramon, únic titular.

Garòs -terçó-

(Vall d’Aran)

Antic terçó i batllia, que comprenia la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Arties, Laspan i Garòs.

Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) d’Arties i de Pujòlo.

Gandesola

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre)

Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.

Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.

Gallifa -Garraf-

(Cubelles, Garraf)

Antiga quadra, a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau.

Al segle XIV, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa.

Galí -Anoia-

(els Prats de Rei, Anoia)

(o la Quadra) Antiga quadra i església, a l’oest de la vila.

A mitjan segle XIX formava part del municipi de Solanelles.

Gaians, els

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic terme, esmentat ja el segle XIV, a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.

Frares, torre dels -Noguera-

(Penelles, Noguera)

Antiga granja del monestir de Poblet, al pla d’Urgell, dins l’antic terme de Torreneral.

Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres.

Franqueses, marquesat de les

(Catalunya, segle XX)

Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.

Ha passat als Alier.

Francofonte, baronia de

(Sicília, Itàlia)

Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.

El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.

Forcalquier, comtat de

(Provença, França)

Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida de Forcalquier, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V de Forcalquier), fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier.

El 1193 el comte Guillem VI de Forcalquier accedí a casar la seva néta i hereva Garsenda amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

Morts Guillem III i Alfons II de Provença el mateix any (1209), els comtat de Provença i de Forcalquier s’uniren definitivament en el fill d’Alfons i Garsenda, Ramon Berenguer V de Provença.