(Aragó, segle XV – )
Títol, concedit el 1495 a Joan d’Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça.
Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía.
Luna, ducat de
7 Respostes
Arxiu de la categoria: Història
Luna, comtat de
(Aragó, segle XIV – )
Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb. Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya, al seu nét el rei Martí I de Sicília i al seu besnét Frederic d’Aragó i de Sicília.
Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva néta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra, que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna.
Llur besnét Francesc d’Aragó i de Borja rebé (1608), en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el comtat de Luna.
Llutxent, batalla de -1276-
(Llutxent, Vall d’Albaida, juny 1276)
Derrota de Jaume I el Conqueridor enfront dels musulmans revoltats, els quals foren derrotats posteriorment per l’infant Pere.
Aquesta batalla es relaciona amb el miracle dels Corporals de Daroca: derrotats els cristians les hòsties consagrades que el rector aragonès de Sant Cristòfol de Daroca havia amagat, embolcallades en els corporals, els deixaren tacats de sang; el miracle enaltí els ànims dels cristians, que tornaren a la batalla.
Llupià, marquesat de
(Catalunya Nord, segle XVIII – )
Títol concedit el 1702 per Felip V de Borbó al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l’orde de Sant Joan.
El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal.
Llucmajor, batalla de -1349-
(Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca.
Aquest darrer, que havia estat desposseït de les Illes Balears pel monarca catalano-aragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l’ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França.
Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume IV de Mallorca fou fet presoner. Després d’aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó.
Lluçà, baronia de
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
Llorac, comtat de
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’emperador Carles III de Catalunya al general Carles de Llorac i de Moixó.
Llobregat, comtat del
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1844 a Josep Manso i Solà. Passà als Barcáiztegui.
Llo, marquesat de
(Catalunya Nord, segle XVIII – )
Títol concedit per Lluís XV de França, el 1749, a Josep Francesc de Móra i Catà.
Li fou convertit en títol espanyol el 1752. Passà als Alòs, marquesos d’Alòs.
Llívia, comtat de
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietària del mas Concellabre.
Dades dels Països Catalans 