Nom adoptat el 1937 pel poble de Sant Antoni de Calonge.
Llevantí de Mar
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Història
Llanera, baronia de
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
Llanera -Baix Llobregat-
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera.
Les, baronia de
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Les, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan.
Lavern, comtat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver.
Continua en la mateixa família.
Lamadrid, marquesat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 – Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia.
Continua en la mateixa família.
Lairissa
Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Bossost.
Comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
Làcon, marquesat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
(italià: Laconi) Títol senyorial, atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d’Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1702.
A mitjan segle XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova.
El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d’Alagó, vescomte de Sanluri.
L
Sigla de Lleida en les antigues plaques de matrícula dels vehicles.
Karditsa, senyoria de
(Grècia, segle XIV)
(cat: la Cardaniza) Jurisdicció feudal de Beòcia, ducat d’Atenes.
Pertangué el segle XIV a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi (o Atalandi), i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia.
Dades dels Països Catalans 