(Filipines, segle XIX)
Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 – Madrid 1851), capità general de les Filipines.
(Filipines, segle XIX)
Títol, atorgat el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaidüa (Girona 1795 – Madrid 1851), capità general de les Filipines.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
Títol de Campidano, concedit el 1614 a l’illa (fou el primer ducat d’aquest regne), sobre el lloc de Mandas, a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea, òlim Lladró de Vilanova i de Mendoza, primer marquès de Terranova i baró de Castalla i de Mandas. Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova.
Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, ducs de Béjar, als Pimentel, comtes-ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol jurisdiccional, concedit el 1396 per Martí I de Sicília a Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta.
Encara que li havia estat confinat (1398), després el recuperà el seu fill.
Antic castell de la vall d’Àneu, de localització desconeguda, esmentat els segles XIII-XIV.
Antic pont de les Guilleries, damunt la riera Major, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Castanyadell.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, concedit el 1719 per Carles III de Catalunya a Lluís Maians i Pasqual, únic titular.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic estany costaner, entre els de la Ricarda i de la Podrida.
(País Valencià, segle XIX)
Títol concedit el 1869 pel pretendent carlí Carles VII al general Ramon Cabrera i Grinyó, concessió que anul·là el 1875.
(Franja de Ponent, segle XV)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1472 al capità Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori.