(Càller, Sardenya, segle XIV)
Nom donat a una població de l’illa l’any 1326. Fundada per l’infant Alfons, després Alfons III de Catalunya, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327.
Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire.
(Catalunya)
Veure> pau de Barcelona (tractat entre Carles I i el papa Climent VII).
(estat espanyol, 1941 – 1993)
Títol amb el qual, des de la mort d’Alfons XIII de Borbó, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)
Antiga quadra.
(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)
Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.
D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.
El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.
A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.
(Montsià)
Antic caseriu, origen del poble de Mas de Barberans.
(Catalunya)
Altre nom del marquesat de Santa Maria de Barberà (títol del segle XVIII).
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
El títol continua a la mateixa família.
(Aragó)
Jurisdicció de l’església catòlica. El 1995 li foren assignades les parròquies de la Ribagorça Occidental, la Ribagorça Oriental i el Cinca Mitjà -pertanyents fins aleshores al bisbat de Lleida– i adoptà la denominació Barbastre-Montsó.
Els traspàs de les altres parròquies aragoneses (de la Llitera i el Baix Cinca) es dugué a terme el 1998.
Dades dels Països Catalans 